I love Spain and want Catalonia's independence

M’han demanat que escrigui sobre el meu país… la veritat, per llei sóc espanyola però desde fa un temps m´hi sento ben poc i cada vegada em vinculo més amb un petit país que encara no existeix com a tal: Catalunya.

És molt curiós ja que no existeix però té un teatre nacional, una biblioteca nacional i moltes altres coses més… els meus col.legues de Madrid sempre fan conya d’això… suposo que si, que té la seva gràcia.

Jo vaig tenir la sort d’anar a una escola molt catalana, l’Isabel de Villena, on fins i tot en època franquista es feien les classes en català i mixtes. Això em va donar una visió molt peculiar del meu entorn, molt crítica i paradoxalment molt tolerant amb “l’enemic”. La meva tolerància i amor per Espanya va creixer arran de viure a l’estranger i fer-me amb gent de tot arreu. No m’havia considerat mai independentista i menys en els temps que corren de globalització… no entenia el concepte frontera creia tontament que el país podia ser de tots, amb respecte clar, com quan jo havia estat rondant per UK.

Ara bé a mida que he anat creixent he vist quan mal fan desde fora de casa a la meva llengüa i a les meves costums. Com els mitjans i l’estat, espanyol, vulneren el nostre dret de parlar amb la nostra llengüa, com ens apreten econòmicament i com a sobre en fan burla i en presumeixen per treure’n vots. Vergonyós!

Tot això ha fet que últimament em surti un sentiment que no havia tingut mai, un sentiment de lluita, una força, un pertanyer a un grup. Ja en tinc prou de tot plegat!

I amb això no vull donar a entendre que tot el que passa al meu país em sembli maravellós… tinc moltes crítiques i molt mal estar per segons quines coses que passen dins de Catalunya, coses que tot sovint em fan sentir malament de pertanyer a la terra que estimo.

Suposo que si actualment em fessin votar en referendum votaria a favor de la independència de la meva terra, de casa. De fet així ho vaig fer en el simulacre, valent, que es va dur a terme. Lo fotut és que Espanya em segueix semblant un lloc preciós però cada vegada més hostil on no em deixen pertanyer només per tenir uns senyals d’identitat pròpis, de casa meva, dels que em sento orgullosa!

El que no entenc és que no ens hi volen però no ens deixen marxar… 


http://helpcatalonia.blogspot.com/2011/07/i-love-spain-and-want-catalonias.html?spref=tw

17 anys

avui us mirava
17 anys...
En quin moment vaig perdre el camí?
En quin moment vaig deixar de veure
per on caminar?
Vaig jugar fort,
massa fort
i vaig perdre.
Temps
Il·lusions
Esperances
Amics...
Massa coses.
I no tornen,
es van esvair com la pols blanca
com l'energia d'aquella joventut.
17 anys...

#ajuntamentfacts

la continuitat de l’escola de música…

Després de lliurar moltes batalles amb l’equip de govern anterior aquest any l’equip docent de l’escola de música tenia un repte: entendre’s amb el nou equip de govern… equip per altra banda del mateix partit polític que l’anterior.

Després de sentir que volen mantenir la continuitat de l’escola de música ens van fer saber les condicions en les que ens haviem de posar a treballa. Volen cost 0. que vol dir això? Doncs vol dir que quatre dels professors van al carrer, que no hi haurà classes d’instrument i que el cost de cada alumne per l’ajuntament, 400 eurus anuals, ha de passar a 0. Per tant, ens estan demanant de fer un retrocés de 10 anys, de tornar als inicis de l’escola, enfonsar un projecte que ha estat a dalt de tot i convertir-lo en tallers.

No puc deixar de trobar indignant que un servei que durant anys ha funcionat molt bé donant als nens i nenes de sant Pol una cultura i uns coneixements molt importants ara desaparegui. M’agradaria esmentar el constant asetjament que ha patit l’escola i els seus professors en els darrers anys per part de l’anterior equip de govern. Això ha fet que la gent cregui que a l’escola no fotem brot i ha causat el desprestigi de l’escola… Lamentable!

Per altra banda no entenc que es puguin pagar segons quines coses que no aporten riquesa al poble i que d’una plomada es destrueixi un projecte ric i ple d’il·lusió.

Algú s’ha preguntat quan costa l’envelat de festa major i els grups que hi actuaran? Jo si, i no entenc que es puguin destinar tants diners amb això i tan pocs en els nens i nenes del nostre poble, i dic nostre, assumint que jo sóc de fora però el meu fill ha nascut aquí i m’agradaria que formés part d’un col.lectiu que afavoreix l’art envers de la borratxera.

Si es segueix destruint l’art i la cultura passarà el que tenim davant dels nostres morros que l’ajuntament no és capaç de ser creatiu ni amb les retallades. 

TNC alternatiu?!!!

“En aquest context, la tria de nous autors per a una nova edició del T6 ha d’anar forçosament encaminada cap a la gent més jove, cap als creadors que tot just comencen i que, a través d’alguns premis o d’estrenes en teatres alternatius o de petit format, es troben fent els seus primers passos professionals i comencen a mostrar els trets de la seva personalitat artística.”

Llegeixo això a la web del TNC i no puc deixar de fer la meva recerca per comprobar si això que diuen és veritat. Ho faig, perquè en altres edicions he comprovat amb estupor que incloïen dins de nous talents autors amb un llarg recorregut.

Doncs efectivament em trobo que un alter cop els prohoms del teatre català ens volen fotre el pèl i ens volen fer passar gat per llebre!!

Exceptuant un parell de casos en els que podem estar d’acord comprovo amb estupor que, els noms que a priori em podien sonar extranys i desconeguts són sense cap mena de dubte autors que han estrenat obres amb anterioritat. Podeu pensar que com diuen ells ho han fet a sales alternatives… Bé doncs sí, si acceptem com a sala alternativa el teatre lliure o el teatre villarroel. N’hi ha que són guionistes de tv3, per tant, sota el meu punt de vista, nous, nous no són.

Em dono compte que un alter cop es penjen medalles sense haver-les guanyat, medalles de risc i de caçatalents que no merixen. Però clar, suposo que per la gent del TNC en Roger Bernat encara segueix sent l’enfant terrible que fa teatre alternatiu i la sala Beckett l’off de Barcelona… Podrien passar-se per l’antic teatre, per posar algún exemple, i veure que és realment una sala alternativa cullons!

fèlix

sona "streets of Philadelphia"
cançó casi desconeguda abans de coneixe't.
I se que t'agrada que et tranquilitza...
i se que ara els somnis entren per la teva porta.
Ara et toca a tu
somiar en grans coses.
Et sento respirar...
em tranquil·litzo.
els meus somnis ara són per tu.
I vull que els teus siguin grans.

demà

Toca dormir,
somiar.
Toca que els somnis arribin
toca tornar a agafar il·lusió...
com sempre, com cada cop  que caic.
Toca agafar l'espasa...
i lluitar,
cridar fort.
anar un cop més a contra vent.
toca aixecar-se
agafar l'estel i pujar
pujar alt
navegar amb les ones
deixar la pluja.
Toca ser-hi.

moments

recordar-te és fer-me mal
i se que m'he equivocat
i no se en que
i veig que les coses han canviat
i ni se per què.
Lluito mil batalles al meu cap
per tu,
per mi,
pel que no ha sigut
... i no serà,
pel que ha mort.
Somric pensant en el que va ser,
en la il.lusió que vaig crear,
en les trobades,
en les mirades,
en tot el que va ser i no serà.
I poso comes,
I poso punt.
FINAL