la mare dels ous

Avui menció especial a la dona més forta que conec, ma mare!
Se que us importa una merda tot el que ara escriure però... A vegades cal posar-ho sobre paper per un mateix.
Va nèixer en una familia, la nostre, dura, molt dura, massa dura per qualsevol persona del món.
Era un núcli familiar ple de cops, insults, sang i falta de respecte on tot es deia cridant. Què per què crido tant quan parlo em diuen... Per mi xiuxiuejo, ja us explicaré jo el que és parlar-se a crits.
Una dona que quan no tenia edat per entendre res ja li van dir que no la volien i que estava aquí de miracle perquè la meva àvia havia abortat d'ella 3 vegades. Però en això ja es va veure els putus collons que té la meva progenitora! Que no em voleu? Doncs FUCK YOU aquí estic!
Una dona que va haver de saltar per la finestra de casa perquè son pare tornant del bar borratxo fins les tranques la perseguia amb un ganivet a crits de: ET MATARÉ! Total perquè ella va decidir, amb 11 anys, que no donava les propines de rentar caps a casa.
Una dona que ha netejat sang regalimant de les parets quan no aixecava un pam de terra mentre son pare queia desmaiat a terra.
Una dona que no va anar a escola, que no va complir somnis perquè no en tenia l'únic que importava era sobreviure.
Una dona que el Karma ha volgut que tingués una hepatitis C malgrat no haver begut mai... Suposo que és un regal de la vida, la puta vida.
Una dona que es va casar amb l'únic que coneixia, l'alcohol, i així va anar la vida de mons pares. Un amor els dos però separats per moltes coses.
Per sort vaig nèixer jo i com no? No va anar bé tampoc. Jo amb una deformació de collons i ella a punt de morir per culpa d'un metge imbècil que la va foradar per dins i li va fer creure que tot estava bé fins que se l'emportaven amb ambulància a vida o mort.
Evidentment a mi em va haver de deixar vivint amb mons avis durant dos anys, així em sortit XD
Malgrat tot això i molt més, deixarem a banda el tema putes al sopar de Nadal i les nits als galgos perdent els diners del menjar.
Doncs com deia, malgrat tot aquí està! Valenta, lluitadora i al meu costat.
Gracies vida per ella! Sort en tenim jo i mon fill d'ella. Una dona sense prejudicis que escolta i opina, amb mala llet, però opina respectant totes les lokures que he fet i aguantant-me quan caic sense dir: ja t'ho deia.
M'ha donat suport sempre amb tot malgrat saber que la cagava.
Els que esteu al meu costat la coneixeu, és impossible no fer-ho, sempre hi és rient de tot.
I si, se que sembla tot un altre cosa la senyora quan la veus, sembla una pija de Pedralbes i fa molt riure perquè jo que l'he vist a llocs com concerts a okupes vacil·lant a punkis quan li demanaven paper o a concerts de BABES IN TOYLAND veient-me saltar de l'escenari se que se li enfot tot.
Gracies a ella vaig sortir de les drogues d'una manera elegant i respectuosa. Gracies mare per aquella nit on pensava que em moria, gracies per no jutjar, per acompanyar, gracies.
Podria dir més coses però ho guardo per les meves memòries hahahaha.
I d'aquí em sortit i ho hem fet prou bé!

El día D

Y un día llega tu marido a las 12 de la noche después de haber
estado todo el día visitando a amigos y familiares para decirles lo que tu ya sabes y se sienta delante de tí. Abre la boca y dice lo que haces horas estabas esperando oír. Que te deja, que después de 18 años juntos todo se ha terminado y empieza a hablar, a dar motivos y razones pero tu, tu ya no oyes nada porqué en ese momento tu cabeza a estallado. Tienes la sensación de que Messi ha entrado en tu salón y ha chutado tu cabeza con toda su fuerza como si fuera el gol con el que ganar el partido. Y ves tu cabeza volar y un montón de sangre salpicándolo todo, todo lo que habías limpiado con tanto esmero. Pero no te importa porqué te quedas inmóvil en medio del salón mientras de tu cuello sale sangre a borbotones. Y todo se para, todo menos la sangre que no para, no para de salir hasta que mueres, mueres de dolor.

Y sabes que hasta que no mueras del todo no volverás a vivir.

Pero bueno, vayamos al principio de todo que hasta este momento una
ha tenido que pasar y soportar muchas mierdas. Han sido un par de meses, estos últimos, llenos de surrealismo y locura.

allò que un home casat et tira la canya

Doncs bé, us vaig a explicar els motius de per què sempre dic NO, un no rotund als homes que estàn casats o tene parella.
Primera aclaració: si tenen una relació oberta doncs cap problema. Ara, n'hi ha un percentatge molt baix i molts dels que ho diuen menteixen, m'hi he trobat, els enganxes amb quatre preguntes hahaha.
Doncs bé aquí els meus motius.
Durant 18 anys he sigut una dona amb parella i posteriorment casada a qui l'han enganyat per sistema i per tant, se que és una cosa que no es porta bé.
Cada vegada que em tira la canya un home casat no puc evitar pensar en l'altre persona, en la que no sap res i està a casa esperant i confiant en que tot està bé.
Com a dona no em dóna la gana de fer-li això a una altre dona, em sembla una falta de rerspecte cap al meu gènere, em sembla que ens fotem mal a nosaltres mateixes. Perquè dient que si, al final, el que estem fent és acontentar un home que no vol decidir, un home egoista i egocèntric que creu que ho pot tenir tot. Pot jugar a la familia feliç i al mateix temps a l'aventurer solter que caça de tant en tant i el fa somiar.
Doncs ho sento però a veure si madurem tots una miqueta! És una questió de feminisme, de no fer-se mal a una mateixa, de respecte i de posar-se en la pell de les altres. Sota el meu punt de vista, estem perpetuant els homes malcriats i consentits. I jo passo! A la vida no es pot tenir tot s'ha de triar.
Per mi un home casat que em tira la canya em diu molt de com és ell i de com serà la relació. Bé, en el cas que hi hagi relació. En aquest cas sempre seré l'altre mentre la dona oficial pateix i en el cas que aquest home acabés al meu costat... HOLAAAAA????!!!! Seria començar una relació amb algú que se que menteix!!! disculpeu però jo, a mi mateixa m'estimo més que això i crec que puc arribar a trobar algú amb la seva vida sentimental resolta.
Evidentment hi ha dones que també ho fan, tranquiiiils!!! El tema és que aquest escrit el faig desde mi, desde el que jo penso i sento i no el vull fer dogma de fe. Només us explico, perquè molts pregunteu, els meus motius.
I si, evidentment, si volgués fotre un clau amb un home casat ja ho hagués fet i no portaria un any i mig a dues veles però... no és el que vull. No em compensaria gens.