whatsapp i els collons dels grups de pares

Estic emprenyada, o no, decepcionada com a mare.
El meu fill avui anava d'excursió amb la seva classe. A cada excursió que fan demanen a algún pare
que vagi d'acompanyant.
Doncs bé, avui durant el transcurs del dia he rebut una mitjana de 100 whatsapps. Videos i fotos de
tots els nens durant l'excursió. Vaja que podriem dir que he estat a l'excursió. Era com una excursió
en streaming.
En serio, em sembla lamentable, molt lamentable.
Jo he decidit no obrir cap dels arxius perquè crec que ens estem tornant dependents i idiotes del
whatsapp. És una eina que pot ser molt vàlida en segons quins moments però, en serio, cal?
Vull dir, quan jo era petita marxavem d'excursió i de colònies i els nostres pares no sabien res de
nosaltres fins la tornada i això ho feia més emocionant per les dues bandes. A més ens feia més forts i
menys dependents.
Jo ara li podria explicar l'excursió a mon fill que ha fet ell mateix. Quina puta gràcia té?
A més, ens acostumem a saber-ho tot en tot moment i, a la vida hi ha d'haver misteri i espais pels
secrets.
Hi ha d'haver intimitat i desconexió.
Has de poder no saber-ho tot del teu fill, té dret!
No he dit res al grup de pares perquè he vist que ningú deia res i perquè no se dir les coses bé però... Si torna a passar sortiré del grup, no vull estar conectada a la vida del meu fill 24 hores 365 dies a l'any.
No és just i ens fa dèbils a tots dos.
És que a més no se que collons els hi volem ensenyar de l'ús de les tecnologies i la privacitat. Després
quan siguin adolescents ens escandalitzarem si penjen fotos fins i tot de quan van a cagar.
No se... M'he emprenyat i he pensat en les mares d'abans que no tenien whatsapp, lo fortes i valentes
que eren.
I he pensat que tot sovint la tecnologia ens fa dèbils i imbècils.
Així estan els nens de sobreprotegits i atontats, no els deixem crèixer ni creixem nosaltres com a pares.

putus hippies

Fa dies vaig rebre una trucada.
Em van citar al local del CAU del meu poble.
Em van dir que m'havien de comentar un tema molt important.
No m'hi vaig negar, de tots és sabut que els hippies quan s'enfaden poden arrencar flors amb les dents.
En arribar al lloc indicat vaig sentir crits i danses, res especial tractan-se de futurs cupaires.
El més preocupant és que quan vaig creuar la porta vaig poder distingir el que deien:

-carnestoltes! carnestoltes sempre vas passat de voltes!

Doncs si, resulta que aquells bonics adolescents s'havien passat amb els porros i creien que la millor persona per fer de rei carnestoltes aquest any era jo. Després de diverses assamblees on jo els hi vaig dir els meus punts de vista van guanyar.
Putus hippies, sempre guanyen amb la part sentimental... N'he d'aprendre jodert!

Us he de dir, per no faltar a la veritat que... EM VA FER MOLTA IL.LUSIÓ!

Resulta que aquests bruts van ser alumnes meus desde que tenien 5 anys. I ara, amb 18 anys m'emociona que pensin amb mi, que literalment podria ser sa mare, com una persona capaç d'aguantar el ritme de la joventut desfermada.

Només em puc sentir afalagada per tot. No se si ho vaig fer molt bé o molt malament, suposo que hi haurà opinions de tot tipus amb això de la docència tothom opina. Només se que ho vaig fer el millor que sabia, com sempre. Intentant entendre els alumnes i les seves necessitats i fent un seguit de bromes idiotes per fer passar millor les lliçons feixugues. El fet és que molts anys després ells, els meus alumnes em van fer un regal. Un reconeixement ple d'estima que em fa emocionar.

Moltes gracies hippies, sou amor i feu les coses amb molt amor i molta sensibilitat. Ha estat un plaer i un orgull fer aquesta aventura amb vosaltres. M'heu fet crèixer un altre cop!

Per cert, aquest cap de seaman us emporteu mon fill de cucanya com li passi algo us ma-to!

Ah! I això ho dic a títol personal:

Ajuntament de sant Pol de mar, farieu molt bé d'ajudar més a tots aquest joves plens d'idees, amor, cultura i entusiasme que no paren de fer coses de manera desinteresada (potser brutejen, si) en lloc de posar tants pals a les rodes.

us deixo una bonica foto del que va ser: