Se que us importa una merda tot el que ara escriure però... A vegades cal posar-ho sobre paper per un mateix.
Va nèixer en una familia, la nostre, dura, molt dura, massa dura per qualsevol persona del món.
Era un núcli familiar ple de cops, insults, sang i falta de respecte on tot es deia cridant. Què per què crido tant quan parlo em diuen... Per mi xiuxiuejo, ja us explicaré jo el que és parlar-se a crits.
Una dona que quan no tenia edat per entendre res ja li van dir que no la volien i que estava aquí de miracle perquè la meva àvia havia abortat d'ella 3 vegades. Però en això ja es va veure els putus collons que té la meva progenitora! Que no em voleu? Doncs FUCK YOU aquí estic!
Una dona que va haver de saltar per la finestra de casa perquè son pare tornant del bar borratxo fins les tranques la perseguia amb un ganivet a crits de: ET MATARÉ! Total perquè ella va decidir, amb 11 anys, que no donava les propines de rentar caps a casa.
Una dona que ha netejat sang regalimant de les parets quan no aixecava un pam de terra mentre son pare queia desmaiat a terra.
Una dona que no va anar a escola, que no va complir somnis perquè no en tenia l'únic que importava era sobreviure.
Una dona que el Karma ha volgut que tingués una hepatitis C malgrat no haver begut mai... Suposo que és un regal de la vida, la puta vida.
Una dona que es va casar amb l'únic que coneixia, l'alcohol, i així va anar la vida de mons pares. Un amor els dos però separats per moltes coses.
Per sort vaig nèixer jo i com no? No va anar bé tampoc. Jo amb una deformació de collons i ella a punt de morir per culpa d'un metge imbècil que la va foradar per dins i li va fer creure que tot estava bé fins que se l'emportaven amb ambulància a vida o mort.
Evidentment a mi em va haver de deixar vivint amb mons avis durant dos anys, així em sortit XD
Malgrat tot això i molt més, deixarem a banda el tema putes al sopar de Nadal i les nits als galgos perdent els diners del menjar.
Doncs com deia, malgrat tot aquí està! Valenta, lluitadora i al meu costat.
Gracies vida per ella! Sort en tenim jo i mon fill d'ella. Una dona sense prejudicis que escolta i opina, amb mala llet, però opina respectant totes les lokures que he fet i aguantant-me quan caic sense dir: ja t'ho deia.
M'ha donat suport sempre amb tot malgrat saber que la cagava.
Els que esteu al meu costat la coneixeu, és impossible no fer-ho, sempre hi és rient de tot.
I si, se que sembla tot un altre cosa la senyora quan la veus, sembla una pija de Pedralbes i fa molt riure perquè jo que l'he vist a llocs com concerts a okupes vacil·lant a punkis quan li demanaven paper o a concerts de BABES IN TOYLAND veient-me saltar de l'escenari se que se li enfot tot.
Gracies a ella vaig sortir de les drogues d'una manera elegant i respectuosa. Gracies mare per aquella nit on pensava que em moria, gracies per no jutjar, per acompanyar, gracies.
Podria dir més coses però ho guardo per les meves memòries hahahaha.
I d'aquí em sortit i ho hem fet prou bé!
