L'altre dia va venir a casa una col.lega perquè l'ajudés a buscar una disfressa per una festa. Després de molt pensar va dir: i si em disfresso de punk? tu d'això segur que en tens, no?
Doncs si, clar evidentment tinc roba de la que portava fot 20 anys! Vam buscar i vam fer un modelet... Després pensant em vaig donar compte de que no he llençat res d'aquella època... res! Encara tinc les samarretes, bosses, faldilles... I és curiós que veure-la amb aquella roba em va fer mal, vaig pensar: això no és roba de disfressa! Això és roba de puta mare!!! De fet he de confessar que no ho he llençat perquè de tant en tant, segons els meus amics sempre, em segueixo posant aquesta roba...
De fet, posar-me'la em fa sentir bé, em fa sentir arrelada als meus principis, al que sento i sobretot a una manera d'expressar-me sobint massa barruera...
És graciós que tothom li va dir: vas molt autèntica! Clar collons és que és roba meva!!! roba de la que porto sempre!!! Roba que no se per quins setze ous no he pogut tirar mai, roba de la que em recorda que estem aquí per lluitar pels ideals i pel que ens faci somiar i ser feliços...
Curiós que la roba em pugui fer sentir tan bé, tan segura... suposo que és el fet de saber que l'he dut sempre... Un secret: molta d'aquesta roba l'he anat retocant per adaptar-la a les noves modes... Punki però amb estil jajajaja
Suposo que portar una samarreta que ha anat amb mi per tot el món i ha viscut amb mi coses tan al.lucinants (bones i dolentes) em fa sentir com quan entres a casa els avis i sents aquella olor de tota la vida que et dona estabilitat.
Doncs res... una palla mental que us comparteixo... res més...
I recordeu: Punk not dead! Punk evolves i sempre acaba sortint, sempre!
