doble moral?

L'excusa d'escriure això va venir l'altre dia. Sortia de casa de bon matí i vaig posar RAC1. Estaven parlant de la rua de no sé quin equip de futbol que va ser vergonyosa. No en sé més perquè no miro el futbol i ho vaig enganxar a mitges, ho sento. Doncs... va passar el següent: van dir que el Camp Nou havia estat un exemple prohibint el beure i el fumar i es va sentir la frase d'un col·laborador que va dir: “Bé, fumar mata i beure no”. Després d'aquesta frase em va créixer una fúria interior de dimensions immesurables XD. 

Només voldria fer unes quantes reflexions. Resulta que estic fins el cony de la persecució dels fumadors, i això que jo ja no fumo! 

Com pot ser que un tertulià digui aquesta frase després d'haver tingut al programa un metge que va parlar de l'alcoholisme? 

Doncs beure també mata, senyors! Una altra cosa és que no es vulgui perseguir com el tabac i no se'n faci la mateixa mala premsa. Si jo un dia vaig al Camp Nou i fumo dues cigarretes, tranquils, no moriré! De la mateixa manera que si em bec una cerveseta tampoc ho faré; per tant, la frase és desafortunada. Ara bé, si jo un dia vaig al Camp Nou i em fumo dos paquets, començo a posar en greu perill la meva salut i tenint en compte que és a l’aire lliure una mica la dels que són al meu costat. Si per aquelles coses vaig al Camp Nou i bec cinc cerveses també poso en perill la meva salut, el fetge, i possiblement quan surti si he vingut en cotxe poso en perill la d'altres persones.

No sé, fumar mata i beure també! La diferència és que no posen fetges destrossats a les ampolles, accidents amb morts, dones maltractades, baralles... Demagog? Doncs igual que els tumors als paquets de tabac, les xeringues...

Per una persona que ve d'una família en què l'alcohol ha fet molt més mal que el tabac aquestes afirmacions són molt ofensives! A més, penso que ja n'hi ha prou! Per què si vull puc anar a un bar i sortir-ne doblada però si vull fumar una cigarreta ho he de fer fora? Resulta que no saber posar límits també té conseqüències amb la beguda i ja us dic jo que pitjors! Vòmits als WC dels bars, crits, brometes imbècils, baralles injustificades... Però això no us molesta, oi? Ara els fumadors són terroristes que es volen matar! Veig molta doble moral en tot això i us esteu creient massa el paper! 

Per què beure és guai i fumar és llastimós? Sabeu que hi ha milions d'alcohòlics acceptats socialment que un cop dins de casa tenen famílies trencades per culpa d'això? 

Els fumadors no alteren la seva conducta amb el consum de la seva droga, a diferencia dels que beuen. Els fumadors si un dia fumen massa i agafen el cotxe no són un perill i tots els que bevem sí! 

I no em sortiu amb la merda de ser responsable, que no serveix; si no, els controls d'alcoholèmia estarien extingits!

No estic dient que una cosa sigui bona i l'altra dolenta. Només dic que us esteu passant en crucificar els uns i fer orelles sordes als altres.

escribo en español para que me entiendan...

a veure... IMPOSICIÓN DEL CATALAN?!!! bufff A ver, mi hijo de 3 años ya habla las dos lenguas y las entiende al a perfección. En casa hablamos catalán y en la escuela le imponen el catalán (según se dice en España) y aún asi... Mi hijo de casi 4 años convive sin problema con las dos lenguas y tiene compañeros de clase que hablan en español... Cuando llegan trabajos comunitarios de la escuela hay páginas escritas en español por padres que en casa utilizan esta lengua y nosotros, los que obligamos a hablar el catalán, no arrancamos las hojas ni escribimos garabatos encima para putear... Nosotros que tenemos la suerte de tener dos lenguas les leemos lo que ponen los niños malvados que hablan en español...

En España están demostrando lo cortos que son!!! Prefieren aniquilar culturas y hacer creer a la población que la diversidad es horrible en lugar de sumar y crecer. Y luego se preguntan porqué el sentimiento de independencia sigue creciendo sin parar... ¡¡¡¿En serio les sorprende?!!! Si realmente les pasa repito es que son cortos! ¡¡¡¿No os llama la atención que se estudie mas el catalán en USA o GB que en el resto de España fuera de Catalunya?!!! teniendo en cuenta que es una lengua de éste país.

¡¡¡¿No se dan cuenta que desde que se han puesto tan "burros" con el catalán y sólo atacan a esta zona de su España querida sólo hacen aumentar el indice de independentistas?!!!

Si tanto nos quieren ¿por qué no nos respetan?

Que lástima tener un país tan rico y conseguir que todas las partes que suman riqueza quieran marcharse... ¿No piensa nadie de los que está en el gobierno del senyor que tiene cabeza de plasma que algo están haciendo mal?


¡Ah! y la que escribe ésto estudio en una escuela de color claramente independentista y con una imposición del catalán total y absoluta... Dentro de la escuela se hablaba español y no pegábamos a nadie ni le dejábamos de hablar, ¿saben por qué? Pues porqué aquí si vivimos el bilingüismo con normalidad y con mucha tranquilidad!

informer

Em sembla que amb aquest tema no falla l'existència de l'informer sinó l'educació que els hi estem donant als nostres fills. Lo de l'assetjament ha existit sempre i no ens enganyem, ens agradi o no, sempre ataquem els més dèbils. Quan jo anava a l'escola ho feiem i molts dels que llegiu això també heu sigut partíceps d'assatjament a d'altres. Shame on me!!!
He treballat molt amb nens en edats difícils i sempre que he detectat conductes d'aquest tipus les he tret a la llum a la classe, n'he parlat i m'he posat en els dos cantons, el de l'assetjat i el de l'assetjador. Us dic una cosa: la majoria de les vegades amb una sola xerrada ho he pogut aturar.
Crec que el que hem de fer és fer nens segurs de si mateixos perquè es puguin defensar i per ser inmunes a aquest tipus de coses.
Un apunt:
Jo hagués pogut ser objectiu fàcil de bulling. Vaig nèixer amb una deformació congènita molt visible en un peu. Passava constantment per quiròfan i ho sabia tothom, anavem a piscina i ens dutxavem junts... Mai vaig deixar que res d'això m'afectés. era la primera que deixava que se'n fes broma i m'unia el grup, això els va descol.locar tant que es va acabar desde el principi! Més tard, van intentar fer-me sentir fatal per com vestia... Era la única punk a l'escola i s'enrreien de mi, els més grans, clar. Em suava la polla! Al contrari quan em deien algo el dia seguent apareixia pitjor! El més graciós... Al cap d'un temps green day es va posar de moda i vaig esdevenir un referent. Penós, oi? Si hagués desistit jo no hagués sigut feliç. Als que intentaven fer-me sentir malament els hi fotia més el meu passotisme que si m'hagués afligit.
Evidentment hi havia dies que em donava tot pel cul però... els meus pares em van ensenyar a lluitar i a ser forta i el més important en creure en mi i en confiar en el que triava.
Ja se que no és tan fàcil, creieu-me, ho se! Però l'educació i l'autoestima és la clau en tots aquests temes.
Un secret:
Més tard els assetjadors anaven a concerts i quan em veien amb els meus amics em venien a saludar perquè els hi semblava que era guay ser els meus col.legues. Hahaha com si jo fos super autèntica... En el fons els insegurs eren ells i la seva inseguretat els feia ser idiotes... Són les nostres pors les que ens fan dèbils.

Només és una opinió... d'una experiència, la meva.

Arpó surf o com tractar amb els lokals

Fa un temps vaig decidir que volia aprendre a fer surf, doncs bé, després de les vergonyes inicials m'hi vaig llençar de cap! Val a dir que vaig tenir la sort de trobar-me en Jaume, un amic, que també volia començar, i clar, els dos junts era com més fàcil. Una de les coses que més ens angoixava era tot el tema aquest del mite dels surferus, els lokals. Doncs bé, aquesta mamonada existeix!
Us juro que primer costa de creure que pugui haver-hi aquest rotllo de propietat i més avui en dia que només sentim la paraula compartir, doncs... existeix! i no sabeu de quina manera!
Resulta que si ets de un lloc determinat aquella és la teva platja i aquelles les teves onades i si algú que no és d'allà apareix doncs... se li ha de fer bulling, penós, oi? Bé jo crec que si. És com si vols anar a caminar per la muntanya i algú et diu que en aquell camí hi és ell i que fins que no acabi de fer-lo no pots seguir...
Per altra banda, no se si sabeu que els surferus ho són desde que nèixen!!! Si, si, nèixen ensenyats!!!! Fora conyes, sembla que n'hi ha molt pocs que recordin que un dia en van aprendre i que no es posaven de peu sobre la taula. Sembla que no recordin que ells també "molestaven" quan hi havia onades. I dic "molestaven" perquè és el que diuen ells, que els novatos molesten perquè es posen pel mig... Doncs que t'ajudin, no? Doncs no!!!! el secret del surf és això, un secret!!! És com si a mi quan em ve un alumne de saxo no li expliqués algunes notes i llavors li donés una partitura on hi sortissin i li digués: tu no pots tocar perquè com que no et saps les notes molestes... PENÓS!
Per extrany que sembli m'he trobat amb gent que en sap menys que jo, gent que encara no s'aixequen, bé, jo tot just començo a fer-ho, no us penseu que tinc un estil de puta mare... Doncs veig en les seves cares la por de molestar, de molestar-me a mi, a mi que no en tinc ni puta idea! Però clar, ells creuen que si... Sempre demanen perdó si es posen pel mig... Quan els hi dic rient: tranquil no sóc lokal i no en tinc ni puta idea!!! No sabeu com els hi canvia la cara!
Us diré una cosa hi ha molt fals hippie fent surf que després és un nazi dins l'aigua. A mi me la pela i seguiré anat on em surti de l'ou i fent el que em doni la gana que al final això del surf només és un joc! Sóm adults jugant a ser nens i ens fem els guays... Ara si em segueixen tocant els collons al final sabran que jo si que sóc punky i no la liaré per defensar una merda d'onada que suposadament porti el meu nom, ho faré per defensar la meva llibertat, la llibertat com a persona, la llibertat de poder fer el que vull i d'anar on vull.

pensaments

fent repàs de tot el que he estudiat i veient que no m'ha servit de gaire. En fi... a veure en que em reconverteixo.

Està clar que com a actriu he fracassat... no m'he sapigut vendrem... no en se... que hi farem... doncs, millor no aprofitar aquesta vessant, no?

A veure doncs... tot el que he estudiat d'art dramàtic, tots els cursos, totes les feines, les dono per genials i per aprenentatge de puta mare! I recordo amb molt amor tots els moments viscuts i tota la gent amb la que he tingut el plaer de treballar i de compartir moments molt especials, moments d'aquells que només es creen quan vius una cosa tan especial com és la màgia de pujar a un escenàri. I saps que t'estàs despullant davant de gent que no et coneis, i saps que malgrat estar fent personatges estàs mostrant una part de tu i, generosament la regales i ho gaudeixes! 

I avui se que temporalment despedeixo una etapa, una energia i unes il.lusions que... ara no m'ajuden a seguir endevant... Però em dono compte que la lluita que he dut durant molts anys per fer-me un lloc en el món dels escenàris catalans no l'he feta bé, m'han faltat tècniques de batalla, estratègia i segurament m'ha faltat ser més social... Però no hi puc fer més una és com és i... creia que amb il.lusió, treball i la dosis de talent que crec que tinc ho aconseguiria. avui miro enrrera i veig que he fet un milió de coses malament però... Dono les gràcies per haver-hi pogut estar, per haver pogut probar la droga de despullar-se emocionalment davant vostre. També, us confesso, que estic orgullosa de mi i de tot el que he fet ja que sempre ho he fet donant-ho tot i gaudint al màxim, mai em podré retreure el haver estat a mig gas i si no ho he fet millor ja podeu estar segurs que no en sabia més.

Un cop més gràcies a tots els que heu format part d'aquesta aventura, d'una manera o d'un altre.

Estimo aquest art i estimo poder-lo dur a terme però... no ho he sabut fer millor. tranquils que no diré que no he tingut sort, sort n'he tingut i molta ja que he pogut estudiar amb els millors i treballar amb gent que estimo molt. 

Salut!