#teting

Fa cosa d'un any estava de moda el #planking, doncs bé un dia tot sopant amb uns amics, @lauragarsa, @tescandell i @xavillum, vam decidir inventar un concepte divertit i absurd com el que estava de moda... ho vam fer per riure, suposo que l'alcohol i les ganes de passar-ho bé aquella nit van influir. El fet és que vam decidir crear el #teting... La idea era fer fotos a situacions normals i dissimuladament ensenyar la teta.

Aquella mateixa nit vam fer la primera foto, una foto de grup al concert del Sant Pol Rock on una servidora es va treure una teta... vam riure molt i vam decidir que no podia quedar allà, però clar, quan vam veure que no havia trionfat gaire l'idea ens vam desinflar.

La gran sorpresa va venir quan un dia sense esparar-ho em van dir que passava amb el tema #teting desde twitter, jajajaja ens vam tornar a animar i vam fer el segón i... el tercer. La cosa té la seva gràcia i és com un divertimento.

Mai vam pensar que podia tenir un component eròtic i molt menys sexual... és una simple teta treta en una situació divertida...

Ara bé pel que veig aneu tots molt cremadets i sou dels que no podeu anar a una platja nudista i si hi aneu és per tocar-vos entre els matolls... Val no tots, és cert, però la gran majoria... On estem arribant que el simple fet de veure una conya on intervé una teta ens converteix en putes al servei de clients que a través de twitts demanen el que volen veure?...

Jo no em sento ni malament ni res d'això però pateixo per vosaltres necessiteu follar amb molta urgència o mirar porno del dur o posar-vos boles xines pel cul de manera compulsiva... No se... A la xarxa podeu trobar de tot i gratis!!! Però per favor no confongueu les coses... Fer broma amb una teta no té res a veure en ser la vostra esclava sexual i haver de rendir-me a les vostres peticions... No pretenc guanyar ni seguidors ni polles... Que twitter és un joc i com a joc l'hem de viure!!

Prohibido Rendirse

Ahir em van dir aquestes paraules i així d'entrada em van tocar els collons. Això em va comportar una baralla amb la meva agent de tres parells de collons. Però... què passa? Hem d'estar lluitant eternament sense rebre res a canvi? Què som? Hem d'estar disposats a fer qualsevol cosa a qualsevol preu per no sentir que ens hem rendit? I si ens rendim què collons passa? És un pecat rendir-se i vincular-se amb tota aquesta merda de món dels actors des d’una altra perspectiva? Normalment et diuen aquestes frases els que estan treballant en allò que els agrada i, esclar, no s'han rendit... Suposo que si jo tingués aquesta sort tampoc em rendiria i donaria consells d'aquest tipus.

Evidentment que hi ha gent que està treballant i ho fan molt bé i són molt professionals, però... Malauradament, amics n'hi ha molts que no, i són aquests que fan que et rendeixis perquè t’adones que no només l'esforç i el talent compten en aquesta vida i molt menys en aquest àmbit teatral. I llavors et rendeixes. Com diu un amic meu: “per a mi rendir-se vol dir pujar als escenaris a qualsevol preu, a fer la primera merda que t'ofereixin. O sortir a la tele venent barritas pescanova o seguros Ocaso. Si ha de ser així, m'estimo més fer comèdia a una altra banda, on em paguin millor i no hagi d'estar posant el cul als càstings cada dos per tres. No em rendeixo, em respecto. I respecto i estimo el teatre. No sóc prostituta, sóc actor” Amén, Sam!!!

Jo penso que si això és una guerra (d'aquí el terme rendir-se), parlem d'un món en què rendir-se o no fer-ho no ho és tot. Jo no em rendeixo però no sé on he d'anar a lluitar perquè per mi no hi ha càstings (bé, un l'any), això no és una guerra en igualtat de condicions on tots anem amb la mateixa armadura i la mateixa espasa. Per tant, rendir-se? Jo no crec que estigui lluitant: a mi no em deixen entrar ni al camp de batalla! Aquesta frase és massa fàcil per tot el que representa el món en què ens movem. Quants dels que no s'han rendit mai s'han quedat sense fer res... No té res a veure el fet de rendir-se o no en aquesta merda de món dels actors!

Rendir-se té a veure amb mantenir l'esperança, no amb aconseguir l'objectiu i amics amats. Jo l'esperança cada cop la veig més cardada.