Ahir
em van dir aquestes paraules i així d'entrada em van tocar els
collons. Això em va comportar una baralla amb la meva agent de tres
parells de collons. Però... què passa? Hem d'estar lluitant
eternament sense rebre res a canvi? Què som? Hem d'estar disposats a
fer qualsevol cosa a qualsevol preu per no sentir que ens hem rendit?
I si ens rendim què collons passa? És un pecat rendir-se i
vincular-se amb tota aquesta merda de món dels actors des d’una
altra perspectiva? Normalment et diuen aquestes frases els que estan
treballant en allò que els agrada i, esclar, no s'han rendit...
Suposo que si jo tingués aquesta sort tampoc em rendiria i donaria
consells d'aquest tipus.
Evidentment
que hi ha gent que està treballant i ho fan molt bé i són molt
professionals, però... Malauradament, amics n'hi ha molts que no, i
són aquests que fan que et rendeixis perquè t’adones que no només
l'esforç i el talent compten en aquesta vida i molt menys en aquest
àmbit teatral. I llavors et rendeixes. Com diu un amic meu: “per
a mi rendir-se vol dir pujar als escenaris a qualsevol preu, a fer la
primera merda que t'ofereixin. O sortir a la tele venent barritas
pescanova o seguros Ocaso. Si ha de ser així, m'estimo més fer
comèdia a una altra banda, on em paguin millor i no hagi d'estar
posant el cul als càstings cada dos per tres. No em rendeixo, em
respecto. I respecto i estimo el teatre. No sóc prostituta, sóc
actor” Amén, Sam!!!
Jo
penso que si això és una guerra (d'aquí el terme rendir-se),
parlem d'un món en què rendir-se o no fer-ho no ho és tot. Jo no
em rendeixo però no sé on he d'anar a lluitar perquè per mi no hi
ha càstings (bé, un l'any), això no és una guerra en igualtat de
condicions on tots anem amb la mateixa armadura i la mateixa espasa.
Per tant, rendir-se? Jo no crec que estigui lluitant: a mi no em
deixen entrar ni al camp de batalla! Aquesta frase és massa fàcil
per tot el que representa el món en què ens movem. Quants dels que
no s'han rendit mai s'han quedat sense fer res... No té res a veure
el fet de rendir-se o no en aquesta merda de món dels actors!
Rendir-se
té a veure amb mantenir l'esperança, no amb aconseguir l'objectiu i
amics amats. Jo l'esperança cada cop la veig més cardada.
Has triat un ofici dur. Però si et serveix de consol, avui en dia gairebé tots els oficis són durs.
ResponderEliminarCom sempre, oi?
Molt ben reflexionat Sandra.
ResponderEliminarBona reflexió
ResponderEliminarUn dia algú en una mena de bateig va llegir-li una frase a la criatura que em va colpir: no deixis morir els teus somnis, no sense haver lluitat per ells abans.
ResponderEliminarPerò clar, en quin moment deixes de lluitar? És difícil, molt difícil. A més en aquesta mena d'oficis artístics on el talent és poques vegades objectiu encara es fa més difícil triar el moment en que deixar de lluitar. Sovint penses (a mi em passa, no sé si et passa a tu) que potser no val la pena, que potser estàs equivocada i que realment no tens el que s'ha de tenir... La gent que ens estima ens anima a continuar lluitant precisament per que ens estimen i la nostra felicitat passa pel somni. Però i si és l'estima el que fa que vegin en tu un talent que no tens? En el meu cas, no només és no llençar la tovallola és el difícil, sino continuar creient que tinc el talent necessari per aconsguir-ho algun dia. Però vaja, són dies baixos... les ganes i la il·lusió són imprescindibles! No perdis la il·lusió, sense ella res no val la pena.
Aix, noia, què difícil!
Molt bona reflexió. Ja vaig posar un "m'agrada" al teu comentari del feisbuc i ara he llegit l'argumentació completa. Estic molt d'acord en el que dius, sobretot en això de "Normalment et diuen aquestes frases els que estan treballant en allò que els agrada i, esclar, no s'han rendit...".
ResponderEliminarJo ja tinc una edat difícil per iaxò dels càstings i sovint veig el tema com el veus tu ara. I també he tornat a fer skate després de 20 anys! Jo encara no he caigut, però quan ho faci, em tornaré a aixecar i punt! I si decideixo no fer més skate, no passarà res. Les coses que m'agraden les faig perquè vull i quan ho vull fer (si em deixen escollir) i les que no m'agraden... procuro fer-les si no hi ha més remei!
Desesperançat? Doncs cada dia una mica més! :)
mmm..i perquè enlloc d'esperar una oportunitat no la crees tu?
ResponderEliminarI si el David Berga té raó? Si tens una webcam i coses interessants a dir (no cal que els textos siguin teus), fes-ho.
ResponderEliminarMolta sort. No sóc de la faràndula, així que no sé si em pertoca desitjar-te molta merda.
en David sap que ho he fet i no ha funcionat...
ResponderEliminarMes aviat sembla que el que no et funciona es esperar que les coses passin, no? Pel que expliques, eh!? Crear espectacles propis acaba donant resultats, creu-me. El que cal es que siguin bons i et rodegis de gent que sàpiga el que es fa. Conec molts actors i actrius que es guanyen la vida dignament sense fer necessàriament teatre de text al Nacional o a la Muntaner. Teatre és un concepte sortosament molt ampli. L'àmbit del circ o carrer no fa per tu, per exemple? Teatre gestual, manipulació d'objectes... tu ets instrumentista, ja m'agradaria tenir aquest complement com a actor...jo no sé ni ballar!
ResponderEliminar