El día D

Y un día llega tu marido a las 12 de la noche después de haber
estado todo el día visitando a amigos y familiares para decirles lo que tu ya sabes y se sienta delante de tí. Abre la boca y dice lo que haces horas estabas esperando oír. Que te deja, que después de 18 años juntos todo se ha terminado y empieza a hablar, a dar motivos y razones pero tu, tu ya no oyes nada porqué en ese momento tu cabeza a estallado. Tienes la sensación de que Messi ha entrado en tu salón y ha chutado tu cabeza con toda su fuerza como si fuera el gol con el que ganar el partido. Y ves tu cabeza volar y un montón de sangre salpicándolo todo, todo lo que habías limpiado con tanto esmero. Pero no te importa porqué te quedas inmóvil en medio del salón mientras de tu cuello sale sangre a borbotones. Y todo se para, todo menos la sangre que no para, no para de salir hasta que mueres, mueres de dolor.

Y sabes que hasta que no mueras del todo no volverás a vivir.

Pero bueno, vayamos al principio de todo que hasta este momento una
ha tenido que pasar y soportar muchas mierdas. Han sido un par de meses, estos últimos, llenos de surrealismo y locura.

allò que un home casat et tira la canya

Doncs bé, us vaig a explicar els motius de per què sempre dic NO, un no rotund als homes que estàn casats o tene parella.
Primera aclaració: si tenen una relació oberta doncs cap problema. Ara, n'hi ha un percentatge molt baix i molts dels que ho diuen menteixen, m'hi he trobat, els enganxes amb quatre preguntes hahaha.
Doncs bé aquí els meus motius.
Durant 18 anys he sigut una dona amb parella i posteriorment casada a qui l'han enganyat per sistema i per tant, se que és una cosa que no es porta bé.
Cada vegada que em tira la canya un home casat no puc evitar pensar en l'altre persona, en la que no sap res i està a casa esperant i confiant en que tot està bé.
Com a dona no em dóna la gana de fer-li això a una altre dona, em sembla una falta de rerspecte cap al meu gènere, em sembla que ens fotem mal a nosaltres mateixes. Perquè dient que si, al final, el que estem fent és acontentar un home que no vol decidir, un home egoista i egocèntric que creu que ho pot tenir tot. Pot jugar a la familia feliç i al mateix temps a l'aventurer solter que caça de tant en tant i el fa somiar.
Doncs ho sento però a veure si madurem tots una miqueta! És una questió de feminisme, de no fer-se mal a una mateixa, de respecte i de posar-se en la pell de les altres. Sota el meu punt de vista, estem perpetuant els homes malcriats i consentits. I jo passo! A la vida no es pot tenir tot s'ha de triar.
Per mi un home casat que em tira la canya em diu molt de com és ell i de com serà la relació. Bé, en el cas que hi hagi relació. En aquest cas sempre seré l'altre mentre la dona oficial pateix i en el cas que aquest home acabés al meu costat... HOLAAAAA????!!!! Seria començar una relació amb algú que se que menteix!!! disculpeu però jo, a mi mateixa m'estimo més que això i crec que puc arribar a trobar algú amb la seva vida sentimental resolta.
Evidentment hi ha dones que també ho fan, tranquiiiils!!! El tema és que aquest escrit el faig desde mi, desde el que jo penso i sento i no el vull fer dogma de fe. Només us explico, perquè molts pregunteu, els meus motius.
I si, evidentment, si volgués fotre un clau amb un home casat ja ho hagués fet i no portaria un any i mig a dues veles però... no és el que vull. No em compensaria gens.