Doncs tinc la necessitat, i no se per què, d'escriure una petita coseta.
Fa ja uns cinc anys la vida, per dir-ho d'aguna manera, em va moure cap a coses noves. Aquestes coses noves em van fer sentir molt bé i van ser aquestes noves sensacions les que em van fer pensar i intentar entendre que em passava.
Per la mateixa època em va caure a les mans un llibre que em va donar moltes pistes, el elemento de Sir Ken Robinson. Doncs el fet de llegir-lo em va fer veure que potser estava intentant estar còmode en un lloc que no era el meu.
M'explico, jo tota la meva vida l'havia centrada en el món del teatre però per altra banda mai m'hi sentia feliç, ni quan tenia la sort de viure coses boniques. Ara passats els anys em dono compte que hi va haver coses precioses que no las vaig saber viure com a tals per culpa de la incomòditat general que em generava el món en el que em movia.
Arran de llegir el llibre i de canviar moltes coses de les que feia vaig veure que, tot i ser conscient que m'allunyava de la meva zona de confort i del que havia sigut la meva vida durant anys, cada cop em sentia millor, més feliç, més lliure i més tranquila.
És desde aquesta tranquilitat que vaig poder veure moltes coses amb distància. Vaig veure que no em sentia bé fent teatre perquè la meva manera de ser no encaixava dins l'engarnatge. No m'agrada dir mentides i no m'agrada no poder ser sincera, no se per què en un món on es treballa amb les emocions després la gent les amaga tant, bé, si que ho se, però això és un altre tema.
El que més m'agrada és que ara visc sense ressentiment i sóc capaç de viure i de recordar el meu passat d'una manera dolça tot i recordar els moments agres, que n'hi ha i molts.
Un cop allunyada del món del teatre i sent concient que no en vull formar part perquè no hi encaixo em van proposar de fer una obra al microteatre de Barcelona. I vaig pensar que era una bona manera de poder despedir una part de la meva vida, de tancar una etapa i de tancar-la bé, amb l'amor que es mereix el teatre.
Un altre cop el teatre torna a ser agre dolç. És dolç perquè és una despedida i cada un de vosaltres que veniu em feu sentir feliç, feliç de veure on sóc i de qui em rodejo. Dolç perquè és una peça molt bonica escrita i dirigida per una persona que estimo. I agre, agre perquè un cop més el teatre és dur i antipàtic. Estic en un teatre rodejada de gent que volen seguir fent i vivint d'això i que no perden l'il.lusió tot i trobar la sala buida o mig buida passe rera passe. I us dic i us juro que això és molt trist, molt dur. Jo m'ho miro desde un altre punt i si tan sols un de vosaltres aquell dia passa per la sala ja em sento feliç, em sento feliç de despedir tantes coses amb vosaltres.
Així que ja ho sabeu, estaré tot el més de septembre al microteatre Barcelona a la sessió golfa.
Hi ha 5 funcions de tarda i 5 de nit i totes totes tenen el seu què.
Espero veure més cares conegudes per poder dir adéu a una etapa rodejada de gent preciosa!
http://www.microteatrebarcelona.com/sub_fitxa_golfa.php?sala=3&idioma=CAT
