informer

Em sembla que amb aquest tema no falla l'existència de l'informer sinó l'educació que els hi estem donant als nostres fills. Lo de l'assetjament ha existit sempre i no ens enganyem, ens agradi o no, sempre ataquem els més dèbils. Quan jo anava a l'escola ho feiem i molts dels que llegiu això també heu sigut partíceps d'assatjament a d'altres. Shame on me!!!
He treballat molt amb nens en edats difícils i sempre que he detectat conductes d'aquest tipus les he tret a la llum a la classe, n'he parlat i m'he posat en els dos cantons, el de l'assetjat i el de l'assetjador. Us dic una cosa: la majoria de les vegades amb una sola xerrada ho he pogut aturar.
Crec que el que hem de fer és fer nens segurs de si mateixos perquè es puguin defensar i per ser inmunes a aquest tipus de coses.
Un apunt:
Jo hagués pogut ser objectiu fàcil de bulling. Vaig nèixer amb una deformació congènita molt visible en un peu. Passava constantment per quiròfan i ho sabia tothom, anavem a piscina i ens dutxavem junts... Mai vaig deixar que res d'això m'afectés. era la primera que deixava que se'n fes broma i m'unia el grup, això els va descol.locar tant que es va acabar desde el principi! Més tard, van intentar fer-me sentir fatal per com vestia... Era la única punk a l'escola i s'enrreien de mi, els més grans, clar. Em suava la polla! Al contrari quan em deien algo el dia seguent apareixia pitjor! El més graciós... Al cap d'un temps green day es va posar de moda i vaig esdevenir un referent. Penós, oi? Si hagués desistit jo no hagués sigut feliç. Als que intentaven fer-me sentir malament els hi fotia més el meu passotisme que si m'hagués afligit.
Evidentment hi havia dies que em donava tot pel cul però... els meus pares em van ensenyar a lluitar i a ser forta i el més important en creure en mi i en confiar en el que triava.
Ja se que no és tan fàcil, creieu-me, ho se! Però l'educació i l'autoestima és la clau en tots aquests temes.
Un secret:
Més tard els assetjadors anaven a concerts i quan em veien amb els meus amics em venien a saludar perquè els hi semblava que era guay ser els meus col.legues. Hahaha com si jo fos super autèntica... En el fons els insegurs eren ells i la seva inseguretat els feia ser idiotes... Són les nostres pors les que ens fan dèbils.

Només és una opinió... d'una experiència, la meva.

Arpó surf o com tractar amb els lokals

Fa un temps vaig decidir que volia aprendre a fer surf, doncs bé, després de les vergonyes inicials m'hi vaig llençar de cap! Val a dir que vaig tenir la sort de trobar-me en Jaume, un amic, que també volia començar, i clar, els dos junts era com més fàcil. Una de les coses que més ens angoixava era tot el tema aquest del mite dels surferus, els lokals. Doncs bé, aquesta mamonada existeix!
Us juro que primer costa de creure que pugui haver-hi aquest rotllo de propietat i més avui en dia que només sentim la paraula compartir, doncs... existeix! i no sabeu de quina manera!
Resulta que si ets de un lloc determinat aquella és la teva platja i aquelles les teves onades i si algú que no és d'allà apareix doncs... se li ha de fer bulling, penós, oi? Bé jo crec que si. És com si vols anar a caminar per la muntanya i algú et diu que en aquell camí hi és ell i que fins que no acabi de fer-lo no pots seguir...
Per altra banda, no se si sabeu que els surferus ho són desde que nèixen!!! Si, si, nèixen ensenyats!!!! Fora conyes, sembla que n'hi ha molt pocs que recordin que un dia en van aprendre i que no es posaven de peu sobre la taula. Sembla que no recordin que ells també "molestaven" quan hi havia onades. I dic "molestaven" perquè és el que diuen ells, que els novatos molesten perquè es posen pel mig... Doncs que t'ajudin, no? Doncs no!!!! el secret del surf és això, un secret!!! És com si a mi quan em ve un alumne de saxo no li expliqués algunes notes i llavors li donés una partitura on hi sortissin i li digués: tu no pots tocar perquè com que no et saps les notes molestes... PENÓS!
Per extrany que sembli m'he trobat amb gent que en sap menys que jo, gent que encara no s'aixequen, bé, jo tot just començo a fer-ho, no us penseu que tinc un estil de puta mare... Doncs veig en les seves cares la por de molestar, de molestar-me a mi, a mi que no en tinc ni puta idea! Però clar, ells creuen que si... Sempre demanen perdó si es posen pel mig... Quan els hi dic rient: tranquil no sóc lokal i no en tinc ni puta idea!!! No sabeu com els hi canvia la cara!
Us diré una cosa hi ha molt fals hippie fent surf que després és un nazi dins l'aigua. A mi me la pela i seguiré anat on em surti de l'ou i fent el que em doni la gana que al final això del surf només és un joc! Sóm adults jugant a ser nens i ens fem els guays... Ara si em segueixen tocant els collons al final sabran que jo si que sóc punky i no la liaré per defensar una merda d'onada que suposadament porti el meu nom, ho faré per defensar la meva llibertat, la llibertat com a persona, la llibertat de poder fer el que vull i d'anar on vull.

pensaments

fent repàs de tot el que he estudiat i veient que no m'ha servit de gaire. En fi... a veure en que em reconverteixo.

Està clar que com a actriu he fracassat... no m'he sapigut vendrem... no en se... que hi farem... doncs, millor no aprofitar aquesta vessant, no?

A veure doncs... tot el que he estudiat d'art dramàtic, tots els cursos, totes les feines, les dono per genials i per aprenentatge de puta mare! I recordo amb molt amor tots els moments viscuts i tota la gent amb la que he tingut el plaer de treballar i de compartir moments molt especials, moments d'aquells que només es creen quan vius una cosa tan especial com és la màgia de pujar a un escenàri. I saps que t'estàs despullant davant de gent que no et coneis, i saps que malgrat estar fent personatges estàs mostrant una part de tu i, generosament la regales i ho gaudeixes! 

I avui se que temporalment despedeixo una etapa, una energia i unes il.lusions que... ara no m'ajuden a seguir endevant... Però em dono compte que la lluita que he dut durant molts anys per fer-me un lloc en el món dels escenàris catalans no l'he feta bé, m'han faltat tècniques de batalla, estratègia i segurament m'ha faltat ser més social... Però no hi puc fer més una és com és i... creia que amb il.lusió, treball i la dosis de talent que crec que tinc ho aconseguiria. avui miro enrrera i veig que he fet un milió de coses malament però... Dono les gràcies per haver-hi pogut estar, per haver pogut probar la droga de despullar-se emocionalment davant vostre. També, us confesso, que estic orgullosa de mi i de tot el que he fet ja que sempre ho he fet donant-ho tot i gaudint al màxim, mai em podré retreure el haver estat a mig gas i si no ho he fet millor ja podeu estar segurs que no en sabia més.

Un cop més gràcies a tots els que heu format part d'aquesta aventura, d'una manera o d'un altre.

Estimo aquest art i estimo poder-lo dur a terme però... no ho he sabut fer millor. tranquils que no diré que no he tingut sort, sort n'he tingut i molta ja que he pogut estudiar amb els millors i treballar amb gent que estimo molt. 

Salut!