lunes, 28 de noviembre de 2011

resposta de l'aadpc.



Benvolguda Sandra,

Primer de tot, des de l’AADPC volem demanar-te disculpes per no haver respost al correu electrònic que sembla ser que ens vas enviar: no en tenim constància i aquesta és la raó per la qual no ho vàrem fer.

Tot i respectant la teva decisió  de no continuar amb nosaltres, volem donar-te una explicació en relació amb el tema que ha motivat el teu desencís i que, segons afirmes, no és altre que un pretès desinterès de l’Associació pels professionals que us dediqueu majoritàriament al teatre infantil.

Hem de dir-te que el teatre infantil (manca de contractació laboral generalitzada o per sota dels mínims legals, baixos salaris i, per tant, ínfima cotització a la Seguretat Social) ha estat en els darrers anys una de les principals preocupacions de l’AADPC, de tal manera que durant els 4 anys que va durar la negociació del 1r Conveni col·lectiu d’actors i actrius de teatre de Catalunya, l’AADPC es va oposar a vincular el salari a una classificació normativa en funció diversos tipus de teatre, que hi inclogués condicions laborals a la baixa per alguns d’ells, doncs enteníem – i entenem – que els actors i les actrius compresos dins de l’àmbit del Conveni són tots ells professionals i, per tant, no s’hi poden fer distincions que comportin una diferent consideració de la professionalitat en funció del tipus de teatre al qual se’n dediquin. D’aquesta manera, el primer article del Conveni, que n’estableix l’àmbit funcional, diu literalment: Aquest Conveni Col·lectiu afecta tots/es els/les actors/actrius i totes les empreses, ja siguin públiques o privades, que duguin a terme una activitat teatral amb independència de si aquesta es realitza o no en espais que habitualment ofereixin una altra activitat.


L’AADPC defensà aleshores, i ho defensarà sempre, que és teatre tant un espectacle per adults en una sala convencional com per a infants en una escola, o com per a tot tipus de públic en un carrer o una plaça pública. I tan professionals són els actors i les actrius que intervenen en una obra de text com en un musical, en un espectacle dut a terme en un parc temàtic com en una sala petita o en una gran sala convencional de teatre.

En el moment de negociar aquest 1r Conveni, i com a manera d’arribar a un acord amb la part empresarial que permetés donar a llum aquesta norma col·lectiva d’obligatori compliment per a tothom, quan no teníem cap altra que regulés a mínims l’activitat artística teatral, hom va trobar que podíem pactar els salaris mínims dels professionals, segons la seva categoria professional (com es fa en tots els convenis col·lectius existents) atenent al criteri, més just, del nivell econòmic de les empreses contractants. D’aquesta manera el Conveni estableix només dos tipus de salaris mínims (article 7.1.2): uns salaris que hauran de pagar als professionals el Teatre Públic i empreses potents que reuneixin un seguit de requisits (Grup econòmic A) i uns altres, lleugerament inferiors al primers, que hauran de respectar la resta d’empreses que no siguin públiques ni s’ajustin als requisits esmentats (Grup econòmic B). Les companyies que produeixen obres i espectacles per a infants o per a tots els públics, cauen normalment dintre d’aquest segon tipus d’empreses i, en aquest cas, resten obligades a abonar als actors i actrius que hi treballen els salaris mínims estipulats al Conveni per al Grup econòmic B.

El problema, doncs, no és que l’AADPC com part social negociadora del Conveni col·lectiu s’hagi oblidat dels professionals que es dediquen habitualment a realitzar la seva activitat artística en espectacles destinats al públic infantil, doncs ja veus que no hem fet; el veritable problema rau en que la major part de les companyies contractants que s’hi dediquen no respecten la normativa pel que fa als salaris mínims que han d’abonar als treballadors. I sabem que això sovint es deu a que venen marcades d’entrada pels minsos pressupostos de les grans distribuïdores o productores de teatre infantil, de manera que per a no tenir, ja no diem guanys sinó pèrdues, les companyies no poden arribar als mínims de Conveni. I que segurament aquests pressuposts responen també a les condicions econòmiques que provenen de les Administracions públiques...

Per tant el problema te un notori caire polític i, en aquest sentit, l’AADPC ha mantingut durant els darrers dos anys reunions amb aquestes productores a les quals al·ludeixes, amb els experts del CoNCA que van començar a estudiar-ne el tema; i també amb les diverses entitats representatives dels artistes (que agrupen actors, ballarins, companyies, etc); per últim, hem considerat necessària la nostra incorporació, a fi de constituir-nos en interlocutors legítims, a les taules de seguiment del recentment aprovat Pla Integral de les Arts Escèniques i Musicals per a tots els públics 2011-2018.

Amb el canvi de Govern sofert a la Generalitat de Catalunya aquest any 2011 hi ha hagut un llarg parèntesi mentre es designaven responsables per a l’activació de l’esmentat Pla i es reprenien les taules de seguiment de la implementació del mateix. Nosaltres, l’AADPC, hi som presents perquè, precisament, ens interessa molt ser-ho en el moment que es fixin els preus idonis d’aquests espectacles doncs defensem, com no pot ser d’una altra manera, que aquests preus han de contemplar els costos socials dels artistes, dels professionals, que per a l’activitat d’actors i actrius mai hauran d’estar per sota dels estipulats pel Conveni col·lectiu de teatre de Catalunya i de la resta de normativa legal aplicable.

Seguim doncs en aquesta lluita, que sempre ha estat, amb d’altres, la nostra, i encara que els temes polítics avancen a vegades amb lentitud desesperant, volem ser optimistes i pensar que, encara que sigui a mig termini podrem oferir-vos, als actors i actrius socis i no socis que us hi dediqueu, unes més grans garanties per a la realització de la vostra feina, i que aquest treball servirà per a restaurar el prestigi i l’estima dels espectacles per a infants dintre del divers món del teatre.

Si necessites algun aclariment al respecte no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. Salutacions cordials,

AADPC.

lunes, 14 de noviembre de 2011

#aadpc

Fa ja un temps vaig decidir donar-me de baixa de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). Els motius eren molt clars: segons ells jo no estic dins d'aquest grup, si no és per pagar les quotes d'afiliada.
Ja fa uns anys AADPC va decidir fer un conveni d'actors en el qual figuraven les tarifes que s'havien de cobrar depenent de la feina que fessis en un teatre. Doncs bé, en aquest conveni no hi van voler incloure el teatre infantil... Em sembla molt curiós, ja que gran part dels seus afiliats vivim gràcies a aquest tipus de teatre.
No sé si deixant fora aquest gran col·lectiu el que pretenien era dir que no érem professionals... O si tenien por d'enfrontar-se a les productores que mouen el teatre escolar, un grup de gent que rebenta preus.
El fet és que em sembla paradoxal que no tinguin en compte i que menystinguin així un sector tan important d'actors que treballa per un públic que en un futur ha de ser el seu... el dels professionals.
Quan els vaig enviar un mail demanant explicacions van fer com si res i no van ni contestar... Evidentment, em vaig donar de baixa; no entenc per què he de pagar una quota d'una associació que no em representa, ni en té interès.
No crec que es s’adonin que amb el seu desinterès l'únic que fan és que els preus segueixin a la mínima i que la gent que hi treballa se senti desvaloritzada com a actor. Això fa que moltes vegades, no sempre gràcies a Déu, les companyies facin el mínim esforç a l'hora de produir espectacles escolars. I, clar, ells no s'adonen que són els nens que veuen aquests espectacles els que després voldran que vagin al teatre... paradoxal, oi?
Hi ha moltes companyies infantils que estan fent una molt bona feina malgrat els mitjans dels quals disposen. 
S'ha preguntat algú per què la majoria d'actors quan diuen que estan fent teatre infantil ho diuen amb la boca petita? 
A més, clar, dins aquest sector hi ha categories... suposo que si fas “El Rey León” no ets un actor de teatre infantil... Ets un actor professional, oi?
Vaja, que crec que ja és hora que es comenci a donar al teatre per infantil la importància que es mereix i el prestigi que necessita!
Pels que no sabeu com va, us faré un resum d'una jornada laboral:
-5:00 et lleves i agafes el cotxe per anar al punt de trobada
-6:00 carregues furgoneta i cap al bolo
-8:00 arribes al teatre o a l'escola
-8:00-9:00 muntatge d'escenografia, llum i so. 
-9:00-9:30 vestuari i maquillatge
-9:30 primer passe
-10:15 final del primer passe, recol·locació de tot
-10:45 segon passe
-11:00 final del segon passe. Recol·locació de tot. Desmaquillar-se i preparar-se per anar a dinar o a vegades per a un tercer passe
-13:00 dinar
-15:00 arribada al teatre i vestir-se i maquillar-se per tercer passe
-15:30 tercer passe
-16:15 final del tercer passe. Desmuntatge i càrrega de furgoneta
-17:00 sortida del teatre cap al punt de trobada
-18:00 descàrrega de furgoneta
-19:00 arribada a casa
Per aquesta feina normalment cobres uns 90 euros... hi ha gent que més, val a dir.
Per tant, em surt que guanyes una mitjana de 6'50 euros l'hora... Aquí ho deixo!
Ja sé que si ho comparem amb segons quines feines és molt, però... els actors de conveni... els professionals...

miércoles, 9 de noviembre de 2011

#FF

Com que a twitter només tinc 140 caràcters i la cosa en requerix més doncs... aprofito i us ho dic per aquí.
Quan vaig entar a twitter no sabia qui ereu... No escoltava la ràdio desde feia molts anys... bons costums que havia perdut. Jair ja se que em mereixo veure els capítols de les Divines vestida de làtex i rebent fuetades però... és així!
Vaig començar a seguir en Jair per algún RT del meu TL que em va fer gràcia, suposo que del senyor Malet, era tan bèstia que em recordava a mi. A partir d'ell us vaig trobar als altres i mira també us vaig seguir. De fet crec que al Quim el vaig trobar per l'instagram amb tot el rotllo de #iseefaces.
Un dia un col.lega em va dir:
-Nena et segueix en Jair?!!!
-Si, i... ?!
-No saps qui és?
-Nop! (primera fuetada)
I vaig posar la ràdio!!!!! De fet, dono gràcies a twitter per haver-ho fet ara ja se qui sou i em feu riure molt! #rissapipi com diu la Dolors.
Us vull donar les gràcies per seguir-me, si les coses no han canviat diria que ho feu tots tres, tenint en conte que només dic imbecilitats és d'agrair...
Però pel que realment crec que us mereixeu un #FF és perquè sent persones públiques, ara ja ho se, teniu els collons de dir el que us rota de qui sigui, companys de professió inclosos, i com sigui. No sempre estem d'acord però ho feu i això és el que compta! M'agrada la gent que parla clar i amb sentit de l'humor.
I ara prou de xupar-vos la polla que encara vindràn les vostres dones a buscar-me amb una destral i aquí estem tots casats!

P.D. perdoneu la ortografia però el nivell C i l'escola privada no van donar els fruits desitjats... Ai si la Carme Serrallonga aixequés el cap em tallaria el meu.

Molts petons i si un dia tinc el plaer de trovar-vos el cafè ja el pagaré jo... però el crusan el pagueu vosaltres que no tinc un puto duro!

viernes, 29 de julio de 2011

I love Spain and want Catalonia's independence

M’han demanat que escrigui sobre el meu país… la veritat, per llei sóc espanyola però desde fa un temps m´hi sento ben poc i cada vegada em vinculo més amb un petit país que encara no existeix com a tal: Catalunya.
És molt curiós ja que no existeix però té un teatre nacional, una biblioteca nacional i moltes altres coses més… els meus col.legues de Madrid sempre fan conya d’això… suposo que si, que té la seva gràcia.
Jo vaig tenir la sort d’anar a una escola molt catalana, l’Isabel de Villena, on fins i tot en època franquista es feien les classes en català i mixtes. Això em va donar una visió molt peculiar del meu entorn, molt crítica i paradoxalment molt tolerant amb “l’enemic”. La meva tolerància i amor per Espanya va creixer arran de viure a l’estranger i fer-me amb gent de tot arreu. No m’havia considerat mai independentista i menys en els temps que corren de globalització… no entenia el concepte frontera creia tontament que el país podia ser de tots, amb respecte clar, com quan jo havia estat rondant per UK.
Ara bé a mida que he anat creixent he vist quan mal fan desde fora de casa a la meva llengüa i a les meves costums. Com els mitjans i l’estat, espanyol, vulneren el nostre dret de parlar amb la nostra llengüa, com ens apreten econòmicament i com a sobre en fan burla i en presumeixen per treure’n vots. Vergonyós!
Tot això ha fet que últimament em surti un sentiment que no havia tingut mai, un sentiment de lluita, una força, un pertanyer a un grup. Ja en tinc prou de tot plegat!
I amb això no vull donar a entendre que tot el que passa al meu país em sembli maravellós… tinc moltes crítiques i molt mal estar per segons quines coses que passen dins de Catalunya, coses que tot sovint em fan sentir malament de pertanyer a la terra que estimo.
Suposo que si actualment em fessin votar en referendum votaria a favor de la independència de la meva terra, de casa. De fet així ho vaig fer en el simulacre, valent, que es va dur a terme. Lo fotut és que Espanya em segueix semblant un lloc preciós però cada vegada més hostil on no em deixen pertanyer només per tenir uns senyals d’identitat pròpis, de casa meva, dels que em sento orgullosa!
El que no entenc és que no ens hi volen però no ens deixen marxar… 


http://helpcatalonia.blogspot.com/2011/07/i-love-spain-and-want-catalonias.html?spref=tw

jueves, 28 de julio de 2011

17 anys

avui us mirava
17 anys...
En quin moment vaig perdre el camí?
En quin moment vaig deixar de veure
per on caminar?
Vaig jugar fort,
massa fort
i vaig perdre.
Temps
Il·lusions
Esperances
Amics...
Massa coses.
I no tornen,
es van esvair com la pols blanca
com l'energia d'aquella joventut.
17 anys...

miércoles, 20 de julio de 2011

#ajuntamentfacts

la continuitat de l’escola de música…

Després de lliurar moltes batalles amb l’equip de govern anterior aquest any l’equip docent de l’escola de música tenia un repte: entendre’s amb el nou equip de govern… equip per altra banda del mateix partit polític que l’anterior.
Després de sentir que volen mantenir la continuitat de l’escola de música ens van fer saber les condicions en les que ens haviem de posar a treballa. Volen cost 0. que vol dir això? Doncs vol dir que quatre dels professors van al carrer, que no hi haurà classes d’instrument i que el cost de cada alumne per l’ajuntament, 400 eurus anuals, ha de passar a 0. Per tant, ens estan demanant de fer un retrocés de 10 anys, de tornar als inicis de l’escola, enfonsar un projecte que ha estat a dalt de tot i convertir-lo en tallers.
No puc deixar de trobar indignant que un servei que durant anys ha funcionat molt bé donant als nens i nenes de sant Pol una cultura i uns coneixements molt importants ara desaparegui. M’agradaria esmentar el constant asetjament que ha patit l’escola i els seus professors en els darrers anys per part de l’anterior equip de govern. Això ha fet que la gent cregui que a l’escola no fotem brot i ha causat el desprestigi de l’escola… Lamentable!
Per altra banda no entenc que es puguin pagar segons quines coses que no aporten riquesa al poble i que d’una plomada es destrueixi un projecte ric i ple d’il·lusió.
Algú s’ha preguntat quan costa l’envelat de festa major i els grups que hi actuaran? Jo si, i no entenc que es puguin destinar tants diners amb això i tan pocs en els nens i nenes del nostre poble, i dic nostre, assumint que jo sóc de fora però el meu fill ha nascut aquí i m’agradaria que formés part d’un col.lectiu que afavoreix l’art envers de la borratxera.
Si es segueix destruint l’art i la cultura passarà el que tenim davant dels nostres morros que l’ajuntament no és capaç de ser creatiu ni amb les retallades. 

lunes, 18 de julio de 2011

TNC alternatiu?!!!


“En aquest context, la tria de nous autors per a una nova edició del T6 ha d’anar forçosament encaminada cap a la gent més jove, cap als creadors que tot just comencen i que, a través d’alguns premis o d’estrenes en teatres alternatius o de petit format, es troben fent els seus primers passos professionals i comencen a mostrar els trets de la seva personalitat artística.”

Llegeixo això a la web del TNC i no puc deixar de fer la meva recerca per comprobar si això que diuen és veritat. Ho faig, perquè en altres edicions he comprovat amb estupor que incloïen dins de nous talents autors amb un llarg recorregut.
Doncs efectivament em trobo que un alter cop els prohoms del teatre català ens volen fotre el pèl i ens volen fer passar gat per llebre!!
Exceptuant un parell de casos en els que podem estar d’acord comprovo amb estupor que, els noms que a priori em podien sonar extranys i desconeguts són sense cap mena de dubte autors que han estrenat obres amb anterioritat. Podeu pensar que com diuen ells ho han fet a sales alternatives… Bé doncs sí, si acceptem com a sala alternativa el teatre lliure o el teatre villarroel. N’hi ha que són guionistes de tv3, per tant, sota el meu punt de vista, nous, nous no són.
Em dono compte que un alter cop es penjen medalles sense haver-les guanyat, medalles de risc i de caçatalents que no merixen. Però clar, suposo que per la gent del TNC en Roger Bernat encara segueix sent l’enfant terrible que fa teatre alternatiu i la sala Beckett l’off de Barcelona… Podrien passar-se per l’antic teatre, per posar algún exemple, i veure que és realment una sala alternativa cullons!

miércoles, 6 de julio de 2011

fèlix

sona "streets of Philadelphia"
cançó casi desconeguda abans de coneixe't.
I se que t'agrada que et tranquilitza...
i se que ara els somnis entren per la teva porta.
Ara et toca a tu
somiar en grans coses.
Et sento respirar...
em tranquil·litzo.
els meus somnis ara són per tu.
I vull que els teus siguin grans.

demà

Toca dormir,
somiar.
Toca que els somnis arribin
toca tornar a agafar il·lusió...
com sempre, com cada cop  que caic.
Toca agafar l'espasa...
i lluitar,
cridar fort.
anar un cop més a contra vent.
toca aixecar-se
agafar l'estel i pujar
pujar alt
navegar amb les ones
deixar la pluja.
Toca ser-hi.

moments

recordar-te és fer-me mal
i se que m'he equivocat
i no se en que
i veig que les coses han canviat
i ni se per què.
Lluito mil batalles al meu cap
per tu,
per mi,
pel que no ha sigut
... i no serà,
pel que ha mort.
Somric pensant en el que va ser,
en la il.lusió que vaig crear,
en les trobades,
en les mirades,
en tot el que va ser i no serà.
I poso comes,
I poso punt.
FINAL

miércoles, 11 de mayo de 2011

#cuerpos#

Es de noche y el frio viento sopla
sopla y me trae recuerdos
recuerdos de ti.
Tacto, voz, movimiento...
cuanto te quiero
y como me callo.
se que lo sabes
se que lo intuyes...
Pero siempre te esfumas
cuando algo luce.
Aún no sabes que es tu luz
la que llevas dentro
la que lo hace brillar.
El frio viento ahora es cálido
pero se enfria
cuando dentro de las sababnas
sólo hay un cuerpo
el mio
cambio...
diversidad!
a veces me pregunto
¿Porqué?
y siempre me contesto
¿Porqué no?
vivir es cambiar,
evolucionar
y éste es mi cambio
la VIDA!

viernes, 29 de abril de 2011

#gràcies#

Ja ho se, tot va bé,
però no, no se si creure't.
No veig clar que tot això
sigui la veritat,
que tot això
sigui el que m'he jugat
en el complicat laberint.
ho veig tot molt confús,
sense sortida,
com un camí ple de boires
i sense claror.
Si, ja se que mai m'enganyes,
que és el millor per mi
el que tu vols.
Però no ho se...
em sento confusa,
estancada,
dins una espessa boira
que no puc esquivar.
Confiant?
Acceptant l'ajuda?
intercanviant paraules
aconsegire desfer-la?
Vull sortir de la meva confusió.
Però no ho se,
no estic segura
poc pesa el teu consell
i no el puc parar d'escoltar.
No se si creure't,
no veig clar que això sigui la veritat
que això sigui
el que m'he jugat
en un...
complicat laberint

martes, 19 de abril de 2011

#silenci#

Se que em segueixes,
ho faràs sempre,
mai em deixaràs.
Ho sé!
estàs dins meu
Ho sé!
et sento.
et sento tant
que no t'oblido.
No deixis que t'oblidi.
m'ajudes?
SILENCI
No em respons
m'escoltes
només hi ets...

lunes, 18 de abril de 2011

#Harta#

Harta de alcohol,
harta de drogas,
harta de filosofías,
harta de explicartelo todo
y que no entiendas nada,
harta de ...
Se acabó voy a intentar
dejar de pensar en ti
TU   YO
Los dos y ninguno.
Harta de todo y de nada
harta de la gran bobada
HARTA!
y simplemente
HARTA!
Te dejo
me voy
me escapo
me escabullo
pero...
sola.

miércoles, 6 de abril de 2011

#eivissa#

#?#

¿Porqué yo?
¿Porqué a mi?
¿Porqué me lo pregunto,
              me pregunto?
Tonterias...
¡IDIOTEZES!
todo a mi alrededor
menos
             TU
¿Porqué?
Lástima pero
la velocidad
se lo lleva todo
¿O no?
No sé...
                ¿Y tu?
  

#lluita#

He lluitat amb vosaltres
durant tot aquest temps,
durant molt de temps.
He cregut en vosaltres
durant massa temps.
He cridat, he plorat i
he estat... sempre amb vosaltres.
casa plena / casa buida
vida / MORT
llum, color
... Però ara no té res.
He estat sempre amb vosaltres
i amb ella, la casa...
ara buida,
bruta,
oblidada...
Però amb records,
els meus records.

sábado, 5 de marzo de 2011

#sola#

Me acuesto hoy
igual que ayer
                         SOLA
Frio está el lado
vacio de la cama
como frio está
mi corazón de paja.
Quema y arde
cuando tú
me hablas.
Dulces son tu palabras
en el momento...
amargas son en el
                              olvido
Y todo sabe a ti
cuando me despido...
ADIÓS!
Hasta nunca.
Y cierro la luz.

lunes, 14 de febrero de 2011

virgen

Aún siento como
la luna bajaba
por mi espalda mojada,
y como a través de mí
se reflejaba en tú pecho.
Era como un sueño...
TODO lo que me pasaba
aquella noche
mi cuerpo flotaba
entre la arena
de la playa.
El mar chocaba
contra mi cuerpo desnudo
como si lo hiciera
con las oscuras
rocas de la muralla.
Nunca he podido saber
qué es lo que pasó
aquella noche
en la que todo terminó
y reconozco
ahora con toda frialdad
que una nueva etapa
comenzó
                en mi
                           VIDA
lovely teacher

viernes, 21 de enero de 2011

#11#

Abro,
miro,
siento.
No llego a
tocar
sólo consigo
vislumbrar,
percibir,...
INTUYO
te extraño,
me faltas,
me absorbes
y no llego a
tocarte.
Sólo te huelo
sola estoy
y nada más
ni tú
ni yo
sólo...
            SOLA.

#desert#

#10#

Tu no ho sabies,
si més no ho intuies,
sabies més bé que jo
que tot era
                  un mal son.
Que per bé o per mal
havia fluit en les nostres ments.
No se si era amor o
només JUGAVEM a
fer veure que
sentiem amor
l'un
       envers l'altre.
I quina alegria sentiem quan
la gent del carrer
ens senyalava
al passar pel seu davant.
Però la veitat és que
encara ara
                 NO ENTENC
per què sentiem aquella alegria
ja que tot era
una falsa harmonia.
I NO,
           no era amor el que sentiem
era alguna cosa o altre
que ens feia sentir importants
tot i que ara,
hi penso,
i me n'adono de que tot allò
era un fet
                 INSIGNIFICANT.
Diria que m’escoltes
però se que no
se que no ho fas mai.
Diria que em segueixes
però no ho dic
perquè no em coneixes
Per què?
no ho se
vaig nèixer aquí
lluny d’on tu ho vas fer.
Vaig nèixer MUDA
Com tu,
              com ell,
                             com tothom.

sábado, 15 de enero de 2011

lluita

Lluito
contra mi
contra ella
contra el meu...
el meu fons.
Busco
vaig trobant
però costa
costa molt.
M'agrada la lluita,
sentir-me forta,
capaç de lluitar.
Per què?
Perquè llavors
sé, sento, em donc conte
que...
Ho aconseguiré
sóc més forta
més valenta sóc...
JO!
iI només JO.