Fa ja un temps vaig decidir donar-me de baixa de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). Els motius eren molt clars: segons ells jo no estic dins d'aquest grup, si no és per pagar les quotes d'afiliada.
Ja fa uns anys AADPC va decidir fer un conveni d'actors en el qual figuraven les tarifes que s'havien de cobrar depenent de la feina que fessis en un teatre. Doncs bé, en aquest conveni no hi van voler incloure el teatre infantil... Em sembla molt curiós, ja que gran part dels seus afiliats vivim gràcies a aquest tipus de teatre.
No sé si deixant fora aquest gran col·lectiu el que pretenien era dir que no érem professionals... O si tenien por d'enfrontar-se a les productores que mouen el teatre escolar, un grup de gent que rebenta preus.
El fet és que em sembla paradoxal que no tinguin en compte i que menystinguin així un sector tan important d'actors que treballa per un públic que en un futur ha de ser el seu... el dels professionals.
Quan els vaig enviar un mail demanant explicacions van fer com si res i no van ni contestar... Evidentment, em vaig donar de baixa; no entenc per què he de pagar una quota d'una associació que no em representa, ni en té interès.
No crec que es s’adonin que amb el seu desinterès l'únic que fan és que els preus segueixin a la mínima i que la gent que hi treballa se senti desvaloritzada com a actor. Això fa que moltes vegades, no sempre gràcies a Déu, les companyies facin el mínim esforç a l'hora de produir espectacles escolars. I, clar, ells no s'adonen que són els nens que veuen aquests espectacles els que després voldran que vagin al teatre... paradoxal, oi?
Hi ha moltes companyies infantils que estan fent una molt bona feina malgrat els mitjans dels quals disposen.
S'ha preguntat algú per què la majoria d'actors quan diuen que estan fent teatre infantil ho diuen amb la boca petita?
A més, clar, dins aquest sector hi ha categories... suposo que si fas “El Rey León” no ets un actor de teatre infantil... Ets un actor professional, oi?
Vaja, que crec que ja és hora que es comenci a donar al teatre per infantil la importància que es mereix i el prestigi que necessita!
Pels que no sabeu com va, us faré un resum d'una jornada laboral:
-5:00 et lleves i agafes el cotxe per anar al punt de trobada
-6:00 carregues furgoneta i cap al bolo
-8:00 arribes al teatre o a l'escola
-8:00-9:00 muntatge d'escenografia, llum i so.
-9:00-9:30 vestuari i maquillatge
-9:30 primer passe
-10:15 final del primer passe, recol·locació de tot
-10:45 segon passe
-11:00 final del segon passe. Recol·locació de tot. Desmaquillar-se i preparar-se per anar a dinar o a vegades per a un tercer passe
-13:00 dinar
-15:00 arribada al teatre i vestir-se i maquillar-se per tercer passe
-15:30 tercer passe
-16:15 final del tercer passe. Desmuntatge i càrrega de furgoneta
-17:00 sortida del teatre cap al punt de trobada
-18:00 descàrrega de furgoneta
-19:00 arribada a casa
Per aquesta feina normalment cobres uns 90 euros... hi ha gent que més, val a dir.
Per tant, em surt que guanyes una mitjana de 6'50 euros l'hora... Aquí ho deixo!
Ja sé que si ho comparem amb segons quines feines és molt, però... els actors de conveni... els professionals...
Benvolguda Sandra,
ResponderEliminarHem de dir-te que el teatre infantil ha estat en els darrers anys una de les preocupacions de l’AADPC, de tal manera que durant els 4 anys que va durar la negociació del 1r Conveni col•lectiu d’actors i actrius de teatre de Catalunya, l’AADPC es va oposar a vincular el salari a una classificació normativa en funció diversos tipus de teatre, que hi inclogués condicions laborals a la baixa per alguns d’ells, doncs enteníem – i entenem – que els actors i les actrius compresos dins de l’àmbit del Conveni són tots ells professionals i, per tant, no s’hi poden fer distincions que comportin una diferent consideració de la professionalitat en funció del tipus de teatre al qual se’n dediquin. D’aquesta manera, el primer article del Conveni, que n’estableix l’àmbit funcional, diu literalment: Aquest Conveni Col•lectiu afecta tots/es els/les actors/actrius i totes les empreses, ja siguin públiques o privades, que duguin a terme una activitat teatral amb independència de si aquesta es realitza o no en espais que habitualment ofereixin una altra activitat.
L’AADPC defensà aleshores, i ho defensarà sempre, que és teatre tant un espectacle per adults en una sala convencional com per a infants en una escola, o com per a tot tipus de públic en un carrer o una plaça pública.
En el moment de negociar aquest 1r Conveni, i com a manera d’arribar a un acord amb la part empresarial que permetés donar a llum aquesta norma col•lectiva d’obligatori compliment per a tothom, quan no teníem cap altra que regulés a mínims l’activitat artística teatral, hom va trobar que podíem pactar els salaris mínims dels professionals, segons la seva categoria professional (com es fa en tots els convenis col•lectius existents) atenent al criteri, més just, del nivell econòmic de les empreses contractants.
El problema, doncs, no és que l’AADPC com part social negociadora del Conveni col•lectiu s’hagi oblidat dels professionals que es dediquen habitualment a realitzar la seva activitat artística en espectacles destinats al públic infantil; el veritable problema rau en que la major part de les companyies contractants que s’hi dediquen no respecten la normativa pel que fa als salaris mínims que han d’abonar als treballadors. I sabem que això sovint es deu a que venen marcades d’entrada pels minsos pressupostos de les grans distribuïdores o productores de teatre infantil, de manera que per a no tenir, ja no diem guanys sinó pèrdues, les companyies no poden arribar als mínims de Conveni. I que segurament aquests pressuposts responen també a les condicions econòmiques que provenen de les Administracions públiques...
Per tant el problema te un notori caire polític i, en aquest sentit, l’AADPC ha mantingut durant els darrers dos anys reunions amb aquestes productores a les quals al•ludeixes, amb els experts del CoNCA que van començar a estudiar-ne el tema; i també amb les diverses entitats representatives dels artistes (que agrupen actors, ballarins, companyies, etc); per últim, hem considerat necessària la nostra incorporació, a fi de constituir-nos en interlocutors legítims, a les taules de seguiment del recentment aprovat Pla Integral de les Arts Escèniques i Musicals per a tots els públics 2011-2018.
Amb el canvi de Govern sofert a la Generalitat de Catalunya aquest any 2011 hi ha hagut un llarg parèntesi mentre es designaven responsables per a l’activació de l’esmentat Pla i es reprenien les taules de seguiment de la implementació del mateix. Nosaltres, l’AADPC, hi som presents perquè, precisament, ens interessa molt ser-ho en el moment que es fixin els preus idonis d’aquests espectacles doncs defensem, com no pot ser d’una altra manera, que aquests preus han de contemplar els costos socials dels artistes, dels professionals, que per a l’activitat d’actors i actrius mai hauran d’estar per sota dels estipulats pel Conveni col•lectiu de teatre de Catalunya i de la resta de normativa legal aplicable.
Si necessites algun aclariment al respecte no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. Salutacions cordials,
AADPC.