-Ui, quin domini té de l'iPad el teu fill, no? Que s'hi passa moltes hores?
-Doncs sí, què passa?
-Home, que els nens han de córrer, l'iPad no és bo!
Buuuf, ja hem arribat al punt on sense pensar-m'ho li podria trencar la cara a algun pare o mare.
Primer ocupa’t dels teus fills i deixa el meu tranquil, i segon però més important: desperta! A veure, estem vivint al 2012 i cada vegada més el món es mou per les noves tecnologies i tots anem amb mòbils d’última generació, tablets, robots integrats a tot arreu. Però atenció! Els nens si de cas que segueixin jugant a xapes i que visquin d'esquenes a aquesta realitat...
El que més m'agrada és que em diguin això mentre els i sona el puto whatsapp... Coherència!
A veure, que nosaltres jugàvem a “pilla pilla” però no durant cinc hores seguides, oi? Jugàvem-sèiem-parlàvem-
Algú em pot dir la diferència que hi ha entre jugar al Memory amb fitxes o a l'iPad? I què hi ha de dolent en les noves tecnologies? Si tots fardem de mòbil i ens fotem palles amb les aplicacions noves! Però no, els nens no! És dolent!
Doncs jo passo de les vostres pors! El meu fill té l'iPad carregat de jocs per a ell de tot tipus, té robots i els munta i els desmunta i a més a més juga amb nens als jocs normals!
M'agradaria dir-li a cada pare que em diu això:
-Perdona, tens mòbil? Whatsapp? Instagram? Twitter? Facebook? Treballes amb màquina d'escriure o amb ordinador? Tens tablet? Doncs què collons emprenyes? Tu pots jugar i el teu fill no perquè és suposadament dolent? Doncs llença-ho tot i marxa al “monte” però no facis del teu fill un inculte tecnològic, que el món va molt de pressa!
Jo crec que el que us fa por és que sou vosaltres els que no sabeu posar els límits i dir-li:
-Fill, fins aquí ara toca fer altres coses; per exemple, jugar a xapes (però guardeu-les que amb els nous obre-fàcil cada cop van més buscades i al final no s'hi podrà jugar!)
