#10#

Tu no ho sabies,
si més no ho intuies,
sabies més bé que jo
que tot era
                  un mal son.
Que per bé o per mal
havia fluit en les nostres ments.
No se si era amor o
només JUGAVEM a
fer veure que
sentiem amor
l'un
       envers l'altre.
I quina alegria sentiem quan
la gent del carrer
ens senyalava
al passar pel seu davant.
Però la veitat és que
encara ara
                 NO ENTENC
per què sentiem aquella alegria
ja que tot era
una falsa harmonia.
I NO,
           no era amor el que sentiem
era alguna cosa o altre
que ens feia sentir importants
tot i que ara,
hi penso,
i me n'adono de que tot allò
era un fet
                 INSIGNIFICANT.