informer

Em sembla que amb aquest tema no falla l'existència de l'informer sinó l'educació que els hi estem donant als nostres fills. Lo de l'assetjament ha existit sempre i no ens enganyem, ens agradi o no, sempre ataquem els més dèbils. Quan jo anava a l'escola ho feiem i molts dels que llegiu això també heu sigut partíceps d'assatjament a d'altres. Shame on me!!!
He treballat molt amb nens en edats difícils i sempre que he detectat conductes d'aquest tipus les he tret a la llum a la classe, n'he parlat i m'he posat en els dos cantons, el de l'assetjat i el de l'assetjador. Us dic una cosa: la majoria de les vegades amb una sola xerrada ho he pogut aturar.
Crec que el que hem de fer és fer nens segurs de si mateixos perquè es puguin defensar i per ser inmunes a aquest tipus de coses.
Un apunt:
Jo hagués pogut ser objectiu fàcil de bulling. Vaig nèixer amb una deformació congènita molt visible en un peu. Passava constantment per quiròfan i ho sabia tothom, anavem a piscina i ens dutxavem junts... Mai vaig deixar que res d'això m'afectés. era la primera que deixava que se'n fes broma i m'unia el grup, això els va descol.locar tant que es va acabar desde el principi! Més tard, van intentar fer-me sentir fatal per com vestia... Era la única punk a l'escola i s'enrreien de mi, els més grans, clar. Em suava la polla! Al contrari quan em deien algo el dia seguent apareixia pitjor! El més graciós... Al cap d'un temps green day es va posar de moda i vaig esdevenir un referent. Penós, oi? Si hagués desistit jo no hagués sigut feliç. Als que intentaven fer-me sentir malament els hi fotia més el meu passotisme que si m'hagués afligit.
Evidentment hi havia dies que em donava tot pel cul però... els meus pares em van ensenyar a lluitar i a ser forta i el més important en creure en mi i en confiar en el que triava.
Ja se que no és tan fàcil, creieu-me, ho se! Però l'educació i l'autoestima és la clau en tots aquests temes.
Un secret:
Més tard els assetjadors anaven a concerts i quan em veien amb els meus amics em venien a saludar perquè els hi semblava que era guay ser els meus col.legues. Hahaha com si jo fos super autèntica... En el fons els insegurs eren ells i la seva inseguretat els feia ser idiotes... Són les nostres pors les que ens fan dèbils.

Només és una opinió... d'una experiència, la meva.