Ahir em vaig encendre quan vaig llegir això: http://www.elterrat.com/?ft=
El que fan la majoria de famosos o agents de càsting coneguts és muntar cursos pels quals has de pagar un paston. Evidentment aquest cursos són càstings encoberts pels quals a sobre pagues. Senyors! Els càstings han de ser gratuïts! On s’és vist pagar per fer-ne un!
Antigament anaves a fer una prova i el director de càsting s’estava una bona estona amb tu donant-te indicacions de per on volia que anés la teva interpretació; evidentment aprenies coses, però no pagaves... Era un càsting! Doncs ara sí, ara si vols fer un càsting l’has de pagar a canvi d’un suposat curs.
Evidentment juguen amb la il·lusió que et fa pensar que et pot sortir feina, i com que els actors (molts de nosaltres, no tots) vivim d’aquesta il·lusió, doncs... pagues i somies. Ja us dic ara que el somni que et venen mai arriba. No en conec cap cas; no dic que no n’hi hagi, només dic que jo no en conec.
Senyors dels càstings pagant, si volen caçar talents moguin el cul de casa! Vagin a veure tot el teatre que es fa, sobretot el de les sales més infectes de les ciutats; és allà on hi ha la gent que no veu ningú i que potser val la pena. De fet, diria que és part de la seva feina si el que volen és descobrir gent nova, com sembla que diu en la informació dels cursos.
I si volen fer cursos doncs endavant, però si us plau no juguin amb les il·lusions de la gent amb frases com aquesta: “Apúntate a esta exclusiva oportunidad que conseguirá acercarte a las claves para ser reportero, monologuista y/o colaborador de programas de televisión.”
Els actors estem fotuts i faríem el que fos per aconseguir feina, però... s’ha de tenir dignitat i no jugar amb aquestes coses! S’imaginen que a vostès els ho haguessin fet quan començaven? Vostès, que són tan crítics amb tot i amb tothom...
Els diré més: jo antigament havia fet cursos de càsting de dues setmanes de dues hores cada dia i eren gratis! Per què? Perquè eren càstings...
Només vull afegir que d’aquests càstings pagant n’hi ha un munt durant l’any. S’hi ha apuntat tothom a aquest carro. Jo ja vaig estudiar i pagar en el seu moment i he seguit fent cursos de formació; per tant, no entenc que hagi de pagar per un càsting. Molts d’aquests cursos-càsting són de com actuar davant la càmera i et diuen que quan acabis et donaran el material per al teu videobook. El resultat és un material de merda que si el poses al videobook i els l’envies a ells mateixos per a algun càsting ni se’l mirarien!
Crec que entre tots hauríem de dignificar la nostra professió; jo ja fa temps vaig decidir passar d’això i parlar de tot sense por. Si no parlem, les coses no canvien! No cal tenir por de no treballar per haver dit quelcom: els que no treballem portem anys callats i seguim sense treballar!
Dons veig que està fotudissima aquesta profesio també. Realment a la televisió només hi trobes els mateixos actors, que deuen ser de les mateixes productores, oi?
ResponderEliminarÉs una llàstima que s'hagi arribat a aquest extrems i espero que la gent obri els ulls deixi de jugar amb les il·lusions dels candidats. O quant vas a una entrevista de feina pagues per fer-la? Per mi és el mateix.. Ànims i sort en aquesta justa lluita.
Potser parlen d'això quan et diuen de treure't les vergonyes, no?
ResponderEliminarJo ja fa temps que passo de la professió. Si em truquen per a un casting o per alguna feina remunerada, hi vaig. Si no paguen, o és per que la gent i el projecte em cauen bé o els hi dónen pel sac.
I per descomptat, ni un puto més #castingpagant, que tots hem picat quan érem joves i ningú no n'ha tret mai res.
Molt d'acord amb tu. El que passa és que això és una pràctica generalitzada, no exclusiva del món artístic. Ara als diaris s'anuncien fins i tot diaris [tela, telita] mitjans de comunicació que busquen periodistes sense cobrar. No becaris o estudiants, no. Directament periodistes sense cobrar. I el més divertit, que ho venen com a "possibilitat de fer contactes". Deu ser que com que ja t'estan donant pel cul, ja t'orienten cap a quina secció pots anar tirant....
ResponderEliminarEstic d'acord amb tu, però et recordaré que fins i tot InfoJobs per qualsevol merdeta de feina t'ofereix el servei Prèmium. En temps de crisi les misèries es fan més grans.
ResponderEliminarTambé caldria parlar de la vocacionalitat i els sous: quan més vocacional és una feina (actriu, cantant) més fàcil és que treballis de franc, quan menys vocacional (netejadora de clavegueres, meuca) més difícil és.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
EliminarEm sembla una vergonya que s'hagi arribat a aquest extrem.
ResponderEliminarMalauradament, ja sabem que sempre hi ha qui fa negoci de les misèries alienes, i els temps de crisi són massa òptims per això.
Fer un càsting no deixa d'ésser una entrevista de feina, i no és, no hauria d'ésser lícit, pagar per fer una entrevista de feina. Tema per una altra entrada seria la resposta, o més aviat, la manca de la mateixa, que es rep de la majoria d'entrevistes.
En el fons, el que ofereixen és anar més enllà en el concepte d'entrevista de feina, però que no deixa d'ésser aprofitar el concepte de "becari" que en molts casos, la majoria d'àmbits, és una altra estafa, ja que la suposada formació -en molts casos es paga per rebre-la i consegüentment poder exercir de becari- es dóna al principi de l'estada; emperò, la feina que es realitza, feina com la de qualssevol dels treballadors, dura molt més temps.
És una veritable llàstima que el món laboral sigui un món de tantes ombres.