Conte

Hola em dic Sandra i aquesta es la meva història. Aquesta història neix aquí, a casa, on ho fan la majoria de les històries en un ambient quotidià on ningú s’imaginaria que poden passar coses com aquestes.
Tot va començar a Barcelona un dia d’hivern que plovia a bots i a barrals. Jo estava a casa molt avorrida ja que no podia fer res del que m’agradava. Per la vostra informació el que més m’agrada es fer activitats a l’exterior com ara passejar amb els amics, anar amb bicicleta i moltes altres coses. Doncs clar com que plovia vaig desestimar-les totes i em vaig quedar a casa intentant passar les hores. Vaig fer varies coses com jugar a l’ordinador, però em van matar de seguida, mirar la tele, però com és normal no feien res que valgués la pena, així que vaig començar a avorrir-me. Quan l’avorriment va començar a fer-se insuportable va arribar la meva mare i en veure la meva situació de desesperació va suggerir-me que agafés un dels llibres que tenia a l’habitació i que comencés a llegir. A mi si us he de dir la veritat aquesta proposta no em va fer gaire gràcia ja que odiava llegir, de fet tots els meus llibres sobrevivien enterrats entre el prestatge i un dit de pols. Però esclar vistes les alternatives que tenia que com ja us he explicat eren nules vaig decidir fer-li cas a la meva mare encara que només fos per aquell cop. Vaig agafar aire, em vaig carregar de coratge i vaig decidir d’apropar-me a la dimensió desconeguda, és a dir, al prestatge del fons de l’habitació, EL DELS LLIBRES!!!!!! Un cop allà només havia d’estirar el braç i ja el tindria era un pas difícil però el vaig fer i sense mirar vaig agafar un llibre a l’atzar però... tindria valor per arribar a llegir-lo encara que només fos el títol? Era un moment difícil però finalment vaig decidir obrir els ulls i llegir-lo: “Les peripècies de la Clara”.
Bé era un primer pas el següent era obrir el llibre. Així doncs vaig agafar la tapa i la vaig girar molt lentament i allà estaven les primeres lletres, paraules, frases... La primera pàgina! Hi havia una vegada... UN PET AMB MERMELADA!!! ( ja, ja, ja és broma ). Avanç de començar la meva lectura vaig mirar el reflex del meu rostre al vidre de la finestra no sé tenia por de que hagués canviat alguna cosa a la meva cara jo que sé que haguessin aparegut unes immenses ulleres i que tingués cara de repel·lent, ja sabeu plena de grans i amb dues trenes al costat de les orelles. Però per la meva sorpresa tot seguia igual, vaig respirar tranquil·la i vaig començar a llegir.
Bé el llibre primer no tenia res d’interessant res que crides la meva atenció parlava d’una noia, la Clara, que tenia molts amics i a la que li agradava passejar, anar amb bici i moltes altres coses relacionades amb la natura fins que un dia no podia sortir al carrer a fer res d’això perque plovia i decidia agafar un llibre per llegir. Ep! Un moment això es el que m’estava passant a mi aquell dia, bé la descripció de la Clara s’ajustava molt a la meva, no? Què estava passant? Eren coincidències? M’estava tornant boja? Com que no entenia res vaig decidir continuar llegint i la resposta va venir donada a les seguents pagines però d’una manera ben especial. Sabeu què va passar? Doncs que a partir d’aquell moment vaig començar a llegir més entusiasmada i va ser com si alguna força em fes seguir fins al final del llibre aquella força era la Clara o jo no ho sé perque la història que explicava bé podia ser la meva però sabeu que és el que realment va passar que em va envair la màgia de les paraules i tot em semblava possible com si m’estigués passant, ja sabeu com quant ens agrada molt una pel·lícula i ens sembla que ens està passant. Doncs bé amics resulta que això també ens succeeix llegint. Espero que quant conegueu aquesta història real agafeu un llibre i feu la prova i no sigueu tant burros com jo que em pensava que els llibres eren un avorriment. Ah! Tranquils que no mengen!!!