Lola

La lola era una nena molt flamenca que desde que va neixer tenia dues obsessions la de tenir coses de topos i la de somiar en ser una bruixa.

La primera obsessió era fàcil de realitzar ja que els seus pares li van crear una habitació i un armari ple de milers i milers de topos de tots els colors existens en el món. Això a ella la feia molt feliç .

La segona obsessió era secreta ja que mai li havia dit a ningú el seu desig. Només quan arribava la nit i anava a dormir es posava a somiar en el seu món de bruixa. S’ho passava d’allò més bé imaginant la casa on viuria si fos una bruixa, com vestiria i sobre tot com utilitzaria els seus poders de bruixa per fer que les coses que no li agradaven canviessin. Això la feia riure molt. Imaginava per exemple que amb els seus poders podia canviar els pesols per un bon plat d’espagetti. Somiant amb tot el que podia arribar a fer passava totes les nits.

Un dia la seva mare va descobrir un full on la lola havia escrit unes paraules màgiques i com que no sabia que era li va preguntar que volien dir. La lola es va posar molt nerviosa ja que la seva mare havia descobert el seu gran secret i ella no li volia explicar. La mare de la lola va veure la reacció i li va dir: tranquila lola no fa falta que m’expliquis res tothom té secrerts i és bonic tenir,los i és molt important que tothom pugui imaginar coses sense que els altres ho sapiguen, això ens fa felissos i diferents els uns dels altres.

La lola va somrriure va tancar els ulls va agafar la seva escombra i se’n va anar volant al llit a seguir somiant en la seva pròxima aventura.